La sobreabundància de fòsfor  que es dona en alguns rius, sobretot respecte a la proporció de nitrogen,  provoca un creixement excessiu de fitoplàncton, origen de l’aspecte verd que prenen les aigües. Amb l’objectiu de solucionar aquesta contaminació orgànica, s’ha millorat en les últimes tres dècades la gestió de l’aigua a les ciutats i l’ús que es fa dels fertilitzants en l’agricultura. I els resultats són positius: cada vegada hi ha menys fòsfor i els rius tornen a tenir un aspecte més transparent.

Els resultats d’aquest estudi, però alerten que aquesta reoligotrofització pot tenir efectes diferents en funció de la grandària i la profunditat del riu, o del tipus de substrat de la conca, entre altres factors. Són factor que s’han de tenir en compte a l’hora de gestionar-ho, perquè sinó es poden provocar alteracions en la flora i fauna dels rius. Per exemple, en el cas de l’Ebre, es van depurar les aigües a principis del 2000 i hi va haver un fort canvi de la transparència de l’aigua per la disminució del fòsfor. Des de llavors, però,  s’ha produït una proliferació de macròfits (plantes aquàtiques submergides, mal anomenades algues) i l’aparició massiva de mosca negra, que provoca importants molèsties a les poblacions riberenques.