#a2a2a0
Referència
R. Eritja, I. Ruiz-Arrondo, S. Delacour-Estrella, F. Schaffner, J. Álvarez-Chachero, M. Bengoa, M.A. Puig, R. Melero-Alcíbar, A. Oltra, F. Bartumeus (2019). First detection of Aedes japonicus in Spain: an unexpected finding triggered by citizen science. Parasites & Vectors (2019) 12:53
Fitxa elaborada per
La ciència ciutadana fa la primera detecció del mosquit Aedes japonicus a la península
2019
Objectiu
El mosquit Aedes japonicus és una espècie invasora provinent del sud-est asiàtic considerada com a vector per la seva capacitat de transmetre malalties com la febre del Nil, entre d’altres. Fins al juny de 2018 aquesta espècie de mosquit ha colonitzat diverses regions temperades de l’Europa central. En aquest treball es presenta la primera detecció d’A. japonicus a Espanya així com l’evidencia de l’efectivitat dels projectes de participació ciutadana i concretament, la plataforma de ciència ciutadana Mosquito Alert.
Mètodes bàsics
Al juny de 2018 es va rebre una alerta a la plataforma Mosquito Alert sobre la presencia d’A. japonicus des de la localitat de Siero, Astúries. La notificació es va poder validar gràcies a la col·laboració del mateix ciutadà que va fer la troballa, juntament amb un equip d’entomòlegs, professionals especialistes en la identificació d’espècies. Degut a la rellevància d’aquest descobriment per a la salut pública, els experts van comunicar la presència d’aquesta espècie de mosquit a les administracions competents tant a nivell estatal com autonòmic. Seguidament, al juliol de 2018 es va iniciar una campanya de prospecció al mateix lloc de la troballa i als seus voltants (sis llocs més) per tal de recol·lectar-ne individus adults i larves. Amb el material recol·lectat es van realitzar identificacions morfològiques i anàlisis genètiques per tal d’ajudar a distingir-ne les diferents subespècies.
Resultats principals
Un total dels 5 llocs prospectats, incloent la localització del primer avís, van donar resultats positius de la presència del mosquit A. japonicus. En tots cinc llocs s’hi van trobar larves, però només a tres d’ells s’hi va observar la presència d’individus adults. La distància màxima entre els llocs on es van trobar els mosquits va ser de 9,2 kilòmetres.
L’ambient on es va observar la presència d’A. japonicus, al voltant de dipòsits d’aigua utilitzats com a abeuradors als prats de pastura del bestiar amb presència d’arbres com els roures, sembla ser, segons la literatura, un ambient idoni per al desenvolupament d’aquesta espècie de mosquit. En aquest hàbitat hi troben refugi als roures, aigua per al desenvolupament larvari i el bestiar boví com a font de sang per a la maduració dels ous i el tancament del seu cicle vital.
Les anàlisis genètiques entre els individus recol·lectats d’aquest estudi van confirmar la presència d’A. japonicus amb un percentatge de similitud genètica molt elevat (99,77%) amb les seqüencies d’aquesta espècie registrades en el GenBank.
La publicació de la notícia als mitjans locals (ràdio i premsa en paper i digital) va fer augmentar significativament el nombre d’entrades a la plataforma Mosquito Alert. Alhora es va poder confirmar la presencia d’A. japonicus a cinc noves localitzacions, gràcies a les fotografies i a una mostra d’individus adults i larves enviades pels ciutadans de la zona.
Conclusions
Es confirma per primer cop la presència del mosquit A. japonicus a Espanya, essent la localització més al sud d’aquesta espècie a Europa. Amb les dades obtingudes tant al camp com a través de les informacions aportades pels ciutadans, es calcula que la seva distribució ocupa una extensió de 827 km2; tot i que no es descarta que aquesta àrea pugui ser major, el que s’hauria de confirmar amb l’estudi d’una àrea més amplia.
Tot i que es desconeixen amb exactitud les vies d’introducció d’aquest mosquit invasor, no es descarta que l’origen de la seva aparició hagi estat per mar a través del Port de Gijón, per la seva proximitat amb el punt de la troballa ja que la gran distància amb la població més propera coneguda a Europa, descartaria l’entrada per carretera.
El riscos per a la salut pública d’A. japonicus com a vector es consideren baixos, ja que l’únic patogen implicat en la transmissió de malalties a Espanya és el virus del Nil, que tot i que se n’han detectat casos a Andalusia des de l’any 2000, no ha estat detectat a Astúries.
Els resultats d’aquest estudi revelen la idoneïtat de combinar dues aproximacions per a la detecció primerenca d’espècies invasores de mosquit: d’una banda la col·laboració ciutadana amb l’ajut de les noves tecnologies, tal i com s’ha pogut demostrar amb la plataforma de ciència ciutadana Mosquito Alert, i de l’altra el seguiment tradicional per part d’entomòlegs i experts sobre el terreny. Aquest doble estratègia juntament amb la implicació d’experts locals pot ser clau per promoure la conscienciació social i l’educació.
