La guia mostra que la incorporació dels estanys a les polítiques ambientals requereix passar d’actuacions aïllades a una planificació estructurada a escala territorial.

• Cal conèixer primer el patrimoni d’estanys. Els responsables polítics haurien d’elaborar inventaris, cartografiar els estanys i avaluar-ne la importància per a la biodiversitat i les contribucions de la natura a les persones. Sense aquesta informació és difícil establir prioritats de protecció, restauració o creació.
• El seguiment ha de formar part dels plans. La guia proposa establir programes de seguiment en cicles de 5 o 10 anys per avaluar l’estat ecològic dels estanys i les principals contribucions que proporcionen a les persones. El seguiment és necessari per comprovar si les mesures funcionen i poder-les adaptar.
• Els plans haurien d’incloure objectius mesurables. La guia proposa fixar objectius per millorar els estanys i els paisatges d’estanys i establir programes pràctics amb objectius numèrics per protegir, gestionar, restaurar i crear estanys, alineats amb les principals fites de les polítiques ambientals.
• La planificació urbana pot aprofitar millor el potencial dels estanys. La guia recomana que els planificadors aprofitin els estanys urbans per proporcionar serveis ecosistèmics i contribucions de la natura a les persones. En els nous estanys vinculats a sistemes de drenatge urbà sostenible, recomana que almenys el 25 % no estiguin connectats a entrades contaminades i que tots els nous estanys urbans es dissenyin per minimitzar les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
• En els paisatges agrícoles, la conca de l’estany és una peça clau. La guia recomana identificar l’extensió de les conques dels estanys i desintensificar-les tant com sigui possible. Quan això no sigui viable, proposa establir zones d’amortiment tan grans com sigui possible. També recomana polítiques que fomentin la creació de nous estanys d’aigua neta a les granges i una gestió efectiva dels estanys d’alt valor natural existents.
• Els estanys continuen tenint una protecció política insuficient. La guia identifica diferents obstacles: manca de recursos per al seguiment, dificultats per obtenir finançament a llarg termini, problemes per finançar actuacions en terrenys privats, processos d’autorització que poden ser feixucs, manca d’intercanvi de coneixement i, en alguns casos, conflictes entre objectius econòmics i de biodiversitat.
• El finançament és una condició necessària per passar dels plans a l’acció. El document destaca que els estanys poden proporcionar beneficis similars als de determinades infraestructures grises i, en alguns casos, a un cost inferior. S’identifiquen 24 instruments de finançament i es defensa que les administracions identifiquin o desenvolupin programes específics de finançament per als estanys i paisatges d’estanys.
• La política pot ser també un factor de canvi. Els llocs de demostració mostren que modificar els objectius polítics, designar àrees protegides o establir mecanismes de finançament pot facilitar la gestió dels estanys. La guia cita, entre altres exemples, La Pletera a Catalunya i Schöneiche a Alemanya, on es van reformular polítiques municipals per equilibrar el creixement econòmic amb la protecció del patrimoni natural.
• Cal avançar cap a una planificació específica dels estanys. El document ofereix fins i tot un format d’exemple per elaborar un pla nacional d’estanys i paisatges d’estanys, amb inventari, seguiment, objectius, programes d’actuació i finançament.