
Marco-Méndez, C., Marbà, N., Amores, Á., & Alcoverro, T. (2024). Evaluating the extent and impact of the extreme Storm Gloria on Posidonia oceanica seagrass meadows. Science of the Total Environment, 908
Impacte de la tempesta Gloria sobre les praderies de Posidonia oceanica

Les tempestes extremes poden provocar canvis sobtats i sovint duradors en els ecosistemes, afectant especialment les espècies estructurals que formen hàbitats. Tot i que es preveu que la freqüència i intensitat d’aquests esdeveniments augmentin a causa del canvi climàtic, els seus impactes sobre els ecosistemes de fanerògames marines encara estan poc documentats.
Al gener de 2020, la costa mediterrània espanyola va ser colpejada per la tempesta Gloria, un dels esdeveniments climàtics més devastadors mai registrats en termes d’intensitat i durada. En aquest estudi, es vol avaluar l’extensió i tipus d’impacte (enterrament, descalçament i desarrelament) d’aquest esdeveniment en les praderies de Posidonia oceanica. També es vol analitzar factors oceanogràfics (model d’impacte de les onades), geomorfològics (latitud, profunditat i exposició) i estructurals (fragmentació de l’hàbitat) per predir l’abast i la intensitat dels danys.
Zona d'estudi: Catalunya, Múrcia i Illes Balears.
Durant els dos mesos posteriors a la tempesta, es van realitzar inspeccions en 42 praderies situades en la trajectòria de la tempesta (des de Catalunya fins a Múrcia i a les Illes Balears).
- Es van mesurar l'enterrament i descalçament de la vegetació, la cobertura de les praderies i la pèrdua de sediment.
- Es van emprar models oceanogràfics per simular l'impacte de les onades i els corrents marins.
- Es van analitzar variables com la profunditat, l'exposició a les onades i la fragmentació de l'hàbitat.
L’impacte predominant de la tempesta Gloria sobre les praderies de Posidonia oceanica va ser el descalçament dels feixos foliacis, amb la pèrdua de fins a 40 cm de sediment en moltes localitats. Més de la meitat de les zones estudiades van mostrar un descalçament que va afectar més del 50% de la praderia, i en vuit d’elles aquesta xifra va superar el 70%.
Encara que menys extens, l’enterrament també va ser significatiu, amb entre un 10% i un 80% de la cobertura de la praderia enterrada sota més de 7 cm de sediment, un llindar considerat crític per a la supervivència de P. oceanica. A més, es van observar evidents signes de mortalitat recent en algunes praderies, així com grans quantitats de feixos foliacis desarrelats flotant sobre el fons marí o acumulats a les platges.
Els models estadístics van demostrar que la latitud, el grau d'exposició de la praderia i el percentatge de sorra a l'hàbitat van ser els factors que més van influir en l'impacte de la tempesta. Les praderies fragmentades i situades en zones obertes van ser les més vulnerables, mentre que aquelles ubicades en badies protegides o en zones amb esculls naturals van patir menys danys.

Aquest estudi posa en evidència que les tempestes extremes poden provocar pèrdues massives de praderies de Posidonia oceanica, especialment en zones fragmentades i exposades. La seva capacitat de recuperació depèn de la recurrència de fenòmens similars i de les condicions locals. A causa del creixement lent d'aquesta espècie, la recuperació de les praderies afectades podria trigar dècades o fins i tot segles.
Per minimitzar els danys i afavorir la recuperació, és essencial mantenir la qualitat de l'aigua i evitar una fragmentació addicional de l'hàbitat. Això implica regular activitats com l'ancoratge d'embarcacions, les construccions en zones litorals i la contaminació. També es recomana protegir aquestes praderies mitjançant la creació d'àrees marines protegides i la implementació de polítiques de conservació.
La Posidonia oceanica exerceix un paper fonamental en la protecció costanera i la conservació de la biodiversitat marina, proporcionant refugi i aliment a nombroses espècies. La seva desaparició tindria repercussions ecològiques i econòmiques greus, afectant sectors com el turisme i la pesca. En un context de canvi climàtic, on es preveu un augment de la intensitat i freqüència de les tempestes, és fonamental desenvolupar estratègies de mitigació i adaptació per garantir la supervivència d'aquest valuós ecosistema.