Referència

Y. Zentner et al. Marine protected areas in a changing ocean: Adaptive management can mitigate the synergistic effects of local and climate change impacts.  Biological Conservation 282 (2023) 110048 https://doi.org/10.1016/j.biocon.2023.110048

Autors/es

Y. Zentner, G. Rovira, N. Margarit, J. Ortega, D. Casals, A. Medrano,. M. Pagès-escola, E. Aspillaga, P. Capdevila, L. Figuerola-Ferrando, J.L. Riera, B. Hereu, J. Garrabou i C. Linares Yanis Zentner, Graciel·la Rovira, Núria Margarit, Júlia Ortega, David Casals, Alba Medrano, Marta Pagès-Escolà, Eneko Aspillaga, Pol Capdevila, Laura Figuerola-Ferrando, Joan Lluís Riera, Bernat Hereu, Joaquim Garrabou i Cristina Linares.

Fitxa elaborada per

Gestionar els impactes locals de les àrees marines protegides pot mitigar els efectes sinèrgics amb el canvi climàtic

Average: 1 (1 vote)
2023
Objectiu

Avaluar la interacció entre la pressió de busseig i el canvi climàtic dins d’una Àrea Marina Protegida i quantificar, mitjançant seguiments llargs i anàlisis de viabilitat de poblacions, com la mitigació de les pressions locals envers el canvi climàtic (AMP) pot ajudar a la conservació dels boscos de gorgònies més somers.

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: Parc Natural del Montgrí Illes Medes i Baix Ter (Catalunya).

Dins la Reserva Natural Parcial Marina de les Illes Medes, on la pesca i el fondeig estan prohibits, i la resta d’usos, com la navegació i les activitats recreatives, estan especificats i regulats. En aquesta AMP de 100.65ha el submarinisme està regulat per boies i número de bussejadors, amb el voltant de 60.000 bussejos anuals permesos. Per altra banda, aquesta localitat ha estat sotmesa a fortes onades de calor durant els últims 5 anys, amb preocupants impactes en les seves comunitats bentòniques, presentant els boscos de gorgònia vermella soms (< 25 m) més del 50% de les seves colònies impactades per estrès tèrmic.

Dins la AMP, es van escollir 6 localitats, per establir 6 transsectes permanents de 3m2 amb l’objectiu de monitoritzar individualment les colònies de gorgònia vermella dins el transsecte (més de 700 colònies). El mostreig es va fer anualment, on primer es va identificar cada gorgònia dins el transsecte, per tal de mesurar la seva alçada màxima i el percentatge de teixit mort a causa de estrès tèrmic. Les mesures es van dur a terme després de l’estiu, per incloure els impactes de la temperatura i la temporada alta de submarinisme.

El seguiment individual de les colònies al llarg del temps ens permet per un costat calcular paràmetres demogràfics (densitat, biomassa, alçada mitjana, teixit afectat i mortalitat de les colònies) i, per altra banda, desenvolupar models matricials per fer anàlisis de viabilitat de poblacions. Aquesta última metodologia permet simular la viabilitat a llarg termini de les gorgònies sota diferents escenaris de temperatura i graus de protecció local.

Imatge
Gràfica de temperatures marines

 

Resultats principals

Densitat, biomassa i mortalitat: en els últims anys les colònies monitoritzades presenten en un declivi preocupant, on s'hi destaca un impacte greu per temperatura que no s’havia detectat prèviament en aquesta localitat. En conjunt, les mètriques indiquen l’existència d’una sinergia entre l’impacte local del submarinisme i l’impacte global de les onades de calor que agreuja els efectes del canvi climàtic.

Anàlisi de viabilitat de poblacions: amb les condicions observades els últims 5 anys, els models matricials prediuen la quasi-extinció de la gorgònia vermella per a fondàries somes (<25 m) en les Illes Medes en els pròxims 20 anys. L'espècie no s’extingirà, però el seu rang batimètric es contraurà començant amb les poblacions de majors fondàries.

Simulacions per a diferents escenaris de futur: les simulacions a partir del model matricial demostren que un major control sobre l’impacte local pot reforçar la viabilitat d’aquesta espècie i fer-la guanyar temps vers els efectes del canvi climàtic. Donada la sinergia entre els impactes, com pitjor siguin les condicions climàtiques, més important serà regular l’impacte local.

Conclusions

Es demostra la utilitat dels seguiments a llarg termini i els models matricials per a realitzar una gestió adaptativa basada en criteris biològics. A més, demostra quantitativament que tot i que una àrea marina no pot impedir el canvi climàtic a escala local, ja que és un repte a escala global, sí que pot mitigar el seus impactes mitjançant un control sobre possibles sinergies amb impactes locals.