Es troben additius químics plàstics en els teixits musculars de tortugues del Mediterrani Occidental

Determinar la presència de compostos químics plastificants en el múscul de les tortugues babaues del mar Mediterrani Occidental, identificant les fonts de contaminació que afecten a aquests animals.

Mètodes bàsics

Un total de 19 èsters organofosforats van ser avaluats. Aquests compostos son un grup molt gran de additius químics que s’afegeixen als plàstics per donar-los més resistència, elasticitat o duresa. Alguns d’ells estan classificats com disruptors endocrins, neurotòxics i possible cancerígens.

Es van analitzar els teixits musculars de 44 tortugues babaues (Caretta caretta) del Mediterrani Occidental, en les costes catalana i balear, entre els anys 2014 i 2017.

Per a conèixer si l’origen de l’acumulació de químics plàstics provenia de la dieta o de les escombraries marines, es van analitzar els èsters organofosforats en les principals preses de la tortuga (sardines, meduses i calamars) i en altres elements plàstics que també mengen perquè els confonen amb el seu menjar (bosses de plàstic, taps, bastonets i fragments de plàstic flotant).

Resultats principals

Es va detectar per primera vegada l’acumulació de 15 dels 19 èsters organofosforats considerats en teixit muscular de tortugues. D’aquests 15 contaminants químics, 10 es troben en les escombraries i en la dieta, mentre que altres només estan a les escombraires. Això significa que part d’aquests plastificants passen directament de les escombraries al teixit muscular.

Els nivells trobats van des de 6.18 fins a 100 nanograms per gram de múscul, nivells similars als reportats amb anterioritat per a altres contaminants organoclorats clàssics com els bifenils policlorats PCBs o l’insecticida DDT.

Les tortugues analitzades de la costa balear mostren nivells superiors de plastificants que les de la costa catalana. Una possible explicació és la migració de les tortugues entre Balears i la costa algeriana, on hi ha una major presència d’escombraries plàstiques en el mar.

En tots els animals que formen part de la dieta de la tortuga es van trobar plastificants organofosforats.

Conclusions

Tot i que és ben conegut l’impacte físic negatiu que tenen les tortugues quan ingereixen plàstics grans, hi ha poques investigacions sobre l’impacte a nivell químic microscòpic. Aquest estudi mostra per primera vegada que els químics associats al plàstic en teixits musculars es deu no només a la ingesta de plàstics en si mateixa, sinó també a la biomagnificació de la cadena tròfica al menjar preses que ja tenen plastificants en els seus organismes.

Comparant aquests resultats amb estudis previs amb mamífers marins, els nivells d’additius químics associats al plàstic trobats en les tortuges són alts perquè les tortugues ingereixen macroplàstics, com bosses, mentre que en altres espècies és més comú la ingesta de microplàstics.

Aquest estudi és un primer pas en la investigació de l’impacte de la contaminació química per plàstic, on futurs estudis podran analitzar els efectes de aquests plastificants trobats al múscul en la biologia de les tortugues.