Els matollars de ginebre i savina són hàbitats clau que promouen una alta biodiversitat en paisatges pirinencs

Mostrar l’interès ecològic, paisatgístic i de conservació dels matollars prostrats de Juniperus communis subsp. nana, de J. communis var. intermedia i de J. sabina als Pirineus

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: Pirineus catalans, als estatges montà i subalpí. En aquests paisatges, sovintegen claps de matollars baixos de Juniperus, reptants o difusos, que es disposen com taques dins els prats de pastura. Aquests claps poden ocupar des de superfícies molt petites fins a extensions notables i sovint formen part de paisatges en transició, resultat de la disminució de les pràctiques ramaderes en les darreres dècades.

A través de projectes de cartografia i inventaris fitosociològics, s’ha caracteritzat la composició, estructura, distribució i extensió d’aquests matollars, que corresponen a Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) escassament documentats fins ara.

Resultats principals

Diversitat i estructura de comunitats

S’han descrit i caracteritzat formalment tres tipus de matollars prostrats de Juniperus:

Ginebredes de Juniperus communis var. intermedia (Helleboro occidentalis–Juniperetum intermediae): Són matollars difusos, que poden assolir una certa alçada (fins a 1 metre o més). Inclouen algunes espècies de flora forestal i es troben en prats de l’estatge altimontà i de la part baixa del subalpí. Tenen una distribució àmplia als Pirineus catalans i d'Andorra.
Ginebredes de J. communis subsp. nana (Cytiso–Arctostaphyletum juniperetosum nanae): Formen matollars reptants, molt baixos (1–2 pams), incloent altres subarbusts d’alta muntanya com Arctostaphylos uva-ursi. Ocupen vessants rocallosos i solells de l’estatge subalpí i de la part baixa de l’alpí.
Savinoses de J. sabina (Roso siculae–Juniperetum sabinae): Són molt més localitzades. Només abunden a la vall d’Espot i rodalia, i apareixen puntualment en altres localitats pirinenques. Formen claps de dimensions sovint més grans i antigues.

Totes tres comunitats tenen una composició florística pobra i poc específica a escala local, degut a la forta dominància de Juniperus i a la seva escassa especificitat ecològica (ocupen ambients molt diversos i amb poc filtratge pel tipus de substrat o cobertura). Aquesta falta de definició ha dificultat, fins ara, la seva caracterització botànica i la seva tipificació amb inventaris detallats.

Interès ecològic i de conservació:

Tant els matollars de Juniperus sabina com els de J. communis var. intermedia denoten el seu caràcter invasor d’antics prats, si bé aquesta dinàmica és força més activa en el ginebre (que forma claps de mida diversa, molts de relativament petits) que en la savina (que forma claps generalment més grans o antics).
D’altra banda, tots es troben en paisatges de potencialitat forestal, de manera que amb més o menys rapidesa són colonitzats per arbres com Pinus sylvestris, que en redueixen la vitalitat i els desplacen.
La distribució pirinenca molt més restringida de la savina, junt amb la seva capacitat colonitzadora inferior situen en una situació de molta més feblesa les savinoses que les ginebredes, si bé algunes d’aquelles sempre deuran persistir almenys en alguns relleus rocallosos, poc aptes per al bosc.
Pel que fa a les ginebredes de J. communis subsp. nana, tot i que també amenaçades per la forestació espontània, mostren una distribució àmplia a l’alta muntanya pirinenca, on poden persistir com a comunitats permanents en indrets rocallosos.

En tots els casos, aquestes comunitats de Juniperus impliquen una notable diversitat estructural, ja que formen claps irregulars convivint amb prats de mena diversa, superfícies rocalloses i bosquines. Diferents estudis avalen que, tot i la relativa pobresa florística, ginebroses i savinars promouen una elevada biodiversitat associada, com ara la referida a ocells, altres petits vertebrats, invertebrats i fongs. És per això, i perquè es tracta d’Hàbitats d’Interès Comunitari, que cal estar amatents a la seva dinàmica, principalment en el cas de les savinoses, per la seva distribució molt restringida (deuen ocupar només entre 1 i 1,5 ha en total).

Conclusions

Les comunitats subarbustives pirinenques de ginebre i savina són modestes en composició vegetal, però d’un valor ecològic i estructural molt rellevant a escala de paisatge. Promouen una notable biodiversitat associada (edàfica, i de meso- i microfauna) ja que solen actuar com a connectors i generadors de complexitat entre prats, rocalles i bosquines

La seva dinàmica dual –d’expansió sobre pastures abandonades i de regressió per forestació espontània–, juntament amb el seu caràcter d’Hàbitats d’Interès Comunitari, en fa ecosistemes prioritaris per al seguiment i la gestió adaptativa, especialment en el cas de les savinoses, per la seva gran raresa i vulnerabilitat.