Referència

Lv, Q., Chen, Z., Wu, C. Peñuelas, J. et al. Increasing severity of large-scale fires prolongs recovery time of forests globally since 2001. Nat Ecol Evol 9, 980–992 (2025). https://www.nature.com/articles/s41559-025-02683-x

Autors/es

Qiancheng Lv, Ziyue Chen, Chaoyang Wu, Josep Peñuelas, Lei Fan, Yongxian Su, Zeyu Yang, Manchun Li, Bingbo Gao, Jianqiang Hu, Chaoqun Zhang, Yuheng Fu & Qiao Wang

Fitxa elaborada per

Els incendis forestals de gran escala s’intensifiquen i compliquen la capacitat de regeneració dels boscos

Average: 1 (3 votes)
Incendio en una zona de matorral
2025
Objectiu

Els objectius són analitzar com ha variat la severitat dels incendis forestals de gran escala arreu del món, determinar fins a quin punt la major intensitat del foc afecta el temps de recuperació dels arbres i aportar evidències científiques que permetin millorar les estratègies de gestió forestal i d’adaptació al canvi climàtic.

Mètodes bàsics

Es van utilitzar dades globals de teledetecció per satèl·lits del període 2001-2020 per tal d’identificar incendis forestals de gran escala i quantificar la seva severitat. Es van identificar 3.281 incendis de gran escala, considerant tots aquells que haguessin cremat més de 10 km2.

Es va calcular el temps de recuperació de la cobertura arbòria després de cada incendi, basant-se en indicadors de verdor i densitat de la vegetació observada. Es van establir comparacions entre diferents biomes i regions del món per detectar patrons generals, tan a escala global com regional, entre la quantitat d’afectació i el retard en la recuperació. També es va tenir en compte com altres factors (humitat del sòl, condicions meteorològiques i climàtiques posteriors, etc.) modulen la capacitat de regeneració.

Zona d’estudi: boscos de tot el món afectats per incendis de gran escala entre 2001 i 2020

Resultats principals
  • La severitat dels incendis forestals de gran escala ha augmentat de manera sostinguda a nivell global en les darreres dues dècades. Especialment es detecta un punt d’inflexió clar a partir de 2010, quan els incendis de gran escala comencen a ser sistemàticament més severs i a cobrir àrees més extenses.
  • Aquest increment de severitat s’associa amb un allargament significatiu del temps necessari perquè els boscos recuperin la seva cobertura arbòria. Abans del 2010, els boscos trigaven uns 4 anys de mitjana global a recuperar la seva biomassa però ara necessiten entre 4 i 5 mesos addicionals. També es necessiten entre 4 i 5 mesos més per recuperar el dosser forestal, és a dir, la capa superior del bosc formada per les copes dels arbres. Per tal de poder recuperar la productivitat primària bruta, els boscos  ara triguen 11 mesos més de mitjana,  i encara més si les condicions posteriors són adverses (sequera, altes temperatures, etc.).
  • Hi ha una relació positiva clara entre la severitat i el temps de recuperació: a més greu ha estat l’incendi, més anys tarda el bosc en recuperar-se
  • Hi ha certes diferències entre biomes. En els boscos boreals, per exemple, menys d’un terç dels que han estat afectat per incendis severs aconsegueixen recuperar-se completament en menys de 7 anys. En canvi, els boscos tropicals, més humits, solen tenir recuperacions més ràpides. Els mediterranis són particularment vulnerables.
Conclusions

Els resultats mostren que els incendis forestals, cada cop més severs, comprometen la capacitat de regeneració natural dels boscos. Això implica que la gestió forestal i la planificació territorial han de tenir en compte que els ecosistemes necessitaran períodes de recuperació més llargs i que poden ser més vulnerables a nous incendis recurrents

Per a Catalunya i altres regions mediterrànies, on la freqüència i la intensitat dels focs està augmentant, aquests coneixements són clau per reforçar polítiques de prevenció, restauració i adaptació al canvi climàtic. Per a la gestió del territori i la conservació, aquests resultats indiquen la necessitat de:

  • Prevenir incendis amb estratègies proactives, ja que reduir la severitat dels propis incendis podria tenir un impacte molt favorable.
  • Fer restauració activa en zones cremades de forma severa, aprofitant espècies més ben adaptades al foc i facilitant un refugi per a les plàntules i els plançons.
  • Prioritzar intervencions en els ecosistemes més vulnerables com les zones mediterrànies o els boscos més secs, ja que allà el retard de recuperació pot fer-se més crític davant l’augment de la freqüència i severitat dels incendis.
  • Incorporar els canvis en el temps de recuperació en els models, per tal d’adaptar-los a les noves condicions i evitar fer-los massa optimistes.