#4E91C6
Referència
Minguito-Frutos, M., Arthur, R., Boada, J., Marco-Méndez, C., Adams, M. P., Pagès, J. F., Buñuel, X., Pessarrodona, A., Turon, X., Ballesteros, E., Tamburello, L., Farina, S., Skouradakis, G., Kletou, D., Cebrian, E., Santamaría, J., Verdura, J., & Alcoverro, T. (2025). Grazing halos reveal differential ecosystem vulnerabilities in vegetated habitats. Ecology, 106, e70239. https://doi.org/10.1002/ecy.70239
Minguito-Frutos, M., Buñuel, X., Marco-Méndez, C., Sanmartí, N., Skouradakis, G., Boada, J., Pagès, J. F., Alcoverro, T., & Arthur, R. (2025). Tropical range extending herbivorous fishes gain foraging benefits by shoaling with native temperate species. Scientific Reports, 15, 35137. https://doi.org/10.1038/s41598-025-19136-x
Fitxa elaborada per
Entitats participants
Els halos de pastura dels eriçons de mar permeten detectar ecosistemes marins vulnerables abans que col·lapsin
Els eriçons de mar generen halos de pastura sobre el substrat marí. Font: CEAB-CSIC
2026
Objectiu
Aquesta fitxa Prismàtic està elaborada a partir de dos articles científics diferents, però molt vinculats i duts a terme per bona part del mateix equip de recerca. Els seus objectius són:
Avaluar si la mida dels halos de pastura generats pels eriçons de mar pot utilitzar-se com un indicador senzill, robust i de baix cost per detectar la vulnerabilitat dels ecosistemes dominats per macroalgues davant de la sobrepastura, tenint en compte tant les característiques dels herbívors com les condicions ambientals i de gestió.
Analitzar si els peixos herbívors tropicals que estan expandint la seva distribució al Mediterrani obtenen avantatges alimentaris quan formen bancs mixtos amb espècies natives, i valorar com aquest comportament pot contribuir a incrementar la pressió d'herbivoria sobre els boscos de macroalgues.
Mètodes bàsics
Es van mesurar 1.211 halos de pastura produïts individualment pels eriçons Paracentrotus lividus i Arbacia lixula. Es va analitzar com la mida dels halos variava segons l'espècie d'eriçó, la seva talla, el tipus d'hàbitat, la profunditat, la disponibilitat de nutrients, la temperatura i el nivell de protecció de cada zona mitjançant models estadístics.
Àrea d’estudi: 31 localitats del mar Mediterrani.
Es van realitzar censos submarins i observacions de comportament de 250 bancs de peixos herbívors i es va comparar la composició dels bancs, les associacions entre les espècies natives Sarpa salpa i Sparisoma cretense i les espècies tropicals Siganus rivulatus i S. luridus, i la seva activitat alimentària, per determinar si la formació de bancs mixtos proporciona avantatges a aquestes especies durant l'alimentació.
Área d’estudi: esculls rocosos de Creta (Grècia).
Resultats principals
Els halos de pastura dels eriçons van reflectir de manera consistent la vulnerabilitat dels ecosistemes davant la sobrepastura. La seva mida va variar segons l'espècie d'eriçó, la talla dels individus, el tipus d'hàbitat, la profunditat, la disponibilitat de nutrients i el nivell de protecció. Els halos, especialment els de P. lividus, van ser sistemàticament més petits dins de les àrees marines protegides, fet que suggereix una menor pressió efectiva d'herbivoria sobre els boscos de macroalgues, probablement relacionada amb una major presència de depredadors.
Els resultats indiquen que aquesta mesura integra de manera senzilla la relació entre producció de macroalgues i consum pels herbívors, convertint-se en una eina útil per detectar ecosistemes amb més risc de degradació abans que es produeixi un canvi d'estat.
Els peixos herbívors tropicals van formar bancs mixtos amb espècies natives amb molta més freqüència que les espècies mediterrànies entre elles. Quan aquests peixos tropicals s'alimentaven en bancs més nombrosos, tant si eren formats només per la seva espècie com si eren mixtos, augmentaven la seva taxa d'alimentació. En canvi, les espècies natives només obtenien aquest benefici quan formaven bancs exclusivament amb individus de la seva pròpia espècie. Aquest comportament suggereix que els peixos tropicals poden aprofitar millor les noves interaccions ecològiques generades per la tropicalització del Mediterrani, fet que podria contribuir a intensificar la pressió d'herbivoria sobre els boscos de macroalgues.
Conclusions
Els dos estudis aporten una visió complementària d'un mateix procés ecològic. D'una banda, demostren que els halos de pastura dels eriçons constitueixen un indicador senzill i aplicable per detectar ecosistemes vulnerables a la sobrepastura. De l'altra, mostren que els canvis en el comportament dels peixos herbívors associats a la tropicalització poden augmentar aquesta pressió sobre els hàbitats marins.
Aquesta informació és especialment rellevant per a la gestió del medi marí perquè permet combinar el coneixement dels processos ecològics amb eines de seguiment fàcils d'implementar. Detectar de manera precoç els senyals de vulnerabilitat pot ajudar a prioritzar actuacions de conservació, reforçar la gestió de les àrees marines protegides i anticipar els efectes del canvi global sobre els boscos de macroalgues mediterranis.