Imatge
#4E91C6
Referència
Serrat A, Lloret J, Frigola-Tepe X, Muñoz M. Trade-offs between life-history traits in a coldwater fish in the Mediterranean Sea: the case of blue whiting Micromesistius poutassou. J Fish Biol. 2019;1–16
Fitxa elaborada per
Els Anisakis poden provocar una disminució de la fecunditat dels peixos marins
2019
Objectiu
Descriure la reproducció i l’estat de salut de la Maire (Micromessistus pouatssou) al Golf de Lleó, com a exemple d’espècie comercial d’aigua freda que pot estar patint estrès degut al canvi climàtic i a la sobrepesca. Complementar l’estudi de salut del peix analitzant si la infecció per paràsits pot afectar aspectes vitals tals com la reproducció o les reserves energètiques.
Mètodes bàsics
Els individus analitzats es van obtenir mensualment durant un cicle reproductiu complet a partir de desembarcaments comercials als ports de la costa brava. Un total de 635 maires van ser utilitzades per descriure el cicle reproductiu i la fluctuació de les seves reserves energètiques. D’entre aquests individus, la fecunditat es va analitzar en 30 femelles mitjançant histologia i gravimetria. La presència de paràsits va ser analitzada en 174 individus. Aquest estudi es va centrar en els nematodes ja que son paràsits molt comuns en aquesta espècie de peix i també pel seu potencial risc per a la salut humana. Com a indicador de la resposta immunològica del peix es va utilitzar el pes relatiu de la melsa. Diferents indicadors de reproducció i de salut es van comparar entre individus parasitats i no parasitats, i entre individus poc i molt parasitats.
Resultats principals
La talla a partir de la qual el 50% dels individus son reproductivament madurs (L50) és 18,7cm per femelles i 19,1 cm per mascles, tot i que la talla mínima de captura al Mediterrani és de 15 cm. Al Golf de Lleó la Maire comença a desenvolupar les seves gònades a principis d’hivern, quan la temperatura de l’aigua comença a disminuir. L’època de posta comença al gener, després del solstici d’hivern, i s’acaba al Març, coincidint amb les aigües més fredes. Les reserves energètiques s’emmagatzemen al fetge i disminueixen durant la època de posta, indicant que en aquesta especies l’energia per a la reproducció prové principalment d’energia prèviament emmagatzemada al fetge. Això implica que la posta està desacoblada de la disponibilitat d’aliment. Tot i que no està del tot clar els resultats semblen indicar que aquesta espècie determina el número d’ous abans de què comenci el període de posta. La fecunditat també guarda una relació amb la talla del peix, essent les femelles grans aquelles que presenten majors fecunditat per lot d’ous. Pel que fa al parasitisme, es van registrar 15 morfotips diferents de nematodes, pertanyents almenys a 6 espècies diferents. Els més abundants eren Anisakis T1, Hysterotilacium aduncum i Anisakis T2. Donada la seva gran abundància, també es va analitzar la presencia de larves Tetraphyllidea (cestodes). La presencia de paràsits augmenta amb la talla, i a partir de 23,5 cm el 90% dels individus estaven parasitats. La majoria de paràsits estaven a les parets de la cavitat, al sistema digestiu i al fetge, per tant una evisceració ràpida del peix hauria de prevenir de la presència de paràsits a la musculatura. Els peixos parasitats presenten menor fecunditat que els no parasitats. Entre peixos molt i poc parasitats, trobem diferencies del pes relatiu de les gònades i del fetge, que es en ambdós casos major en individus parasitats amb intensitats per sobre la mitjana. Només en molt altes intensitats d’infecció per paràsits, es detecta un augment del pes relatiu de la melsa, indicant una resposta immunològica.
Conclusions
- Els/les autors/es recomanen una revisió de la talla mínima de captura, ajustant-la a la talla de maduresa sexual per evitar capturar individus reproductivament immadurs
- La prevalença de nematodes a la maire és molt elevada i augmenta amb la talla del peix (prevalença>90% a partir de 23,5cm de talla)
- Una evisceració ràpida pot prevenir la presència de Anisakis a la carn del peix
- El parasitisme per nematodes compromet la fecunditat del peix, especialment en infeccions molt intenses en les que es detecta una resposta immunològica
- Les femelles de talles grans son les que alliberen mes ous per posta, però també les més afectades per paràsits i les que reben més pressió de pesca
- El canvi climàtic pot provocar canvis fenològics en la reproducció i/o alteracions de la fecunditat ja que la temperatura de l’aigua regula el desenvolupament de les gònades. Es a di, les gònades es desenvolupen durant l’hivern quan les aigües es refreden, hiverns més curts poden implicar un desenvolupament incomplet de les gònades i/o un avançament en el inici de la posta
- Els/les autors/es recomanen que les reserves energètiques, el parasitisme i l’estratègia reproductiva es tinguin en compte alhora de avaluar l’estat dels estocs
