#4E91C6
Referència
M. Caballero-Huertas, M. Vargas-Yánez, X. Frigola-Tepe, J. Viñas, M. Muñoz, Unravelling the drivers of variability in body condition and reproduction of the European sardine along the Atlantic-Mediterranean transition, Marine Environmental Research, Volume 179, 2022, 105697, ISSN 0141-1136
Fitxa elaborada per
Tenir en compte la connectivitat de la sardina europea al llarg de la transició atlàntica-mediterrània és clau pel seu futur
2022
Objectiu
Els objectius principals d'aquest estudi van ser caracteritzar estacionalment les diferències en la condició energètica, l’estat de salut i el cicle reproductiu entre les sardines europees de dues zones properes, el sud de Portugal-Golf de Cadis (oceà Atlàntic) i les costes del mar d'Alboràn (mar Mediterrani), connectades per l'estret de Gibraltar. A més, es van analitzar els patrons espacials de variables ambientals per tal d’identificar les que poden estar influint en aquests paràmetres.
Mètodes bàsics
Àrea d’estudi: Els exemplars de Sardina pilchardus es van capturar estacionalment del 2019 al 2021 al llarg de la costa sud de Portugal-Golf de Cadis (oceà Atlàntic nord-est) i la costa de Màlaga, banyada pel mar d'Alboràn (Mar Mediterrani) mitjançant encerclament de pesqueries comercials.
Tècniques:
Mostres i processament biològic
Cada sardina es va mesurar (longitud total) i es va pesar (pes corporal total i pes corporal eviscerat). També es van pesar les gònades i el fetge. Es va obtenir una aproximació de l'estat corporal de cada individu mitjançant el càlcul de l'índex de condició relativa, que s'interpreta com un valor alt quan supera 1 i condició baixa quan no arriba a aquesta xifra. Com a mesura de les reserves energètiques i l'activitat reproductiva es van calcular els índexs hepatosomàtic i gonadosomàtic. El sexe de cada exemplar es va determinar macroscòpicament i les gònades es van classificar en funció de les etapes de desenvolupament reproductiu (és a dir, immadures, en desenvolupament, preparats per a la posta, posta activa, en regressió i en regeneració). Pel que fa a la condició corporal lipídica i energètica, es va estimar el contingut de greix muscular mitjançant un aparell Fish FatMeter. Aquest dispositiu permet la mesura ràpida del contingut d'aigua i proporciona el contingut relatiu de greix del teixit (%) de cada individu a partir de la relació específica inversa entre el contingut d'aigua i lípids. També es van quantificar les reserves lipídiques mesentèriques a partir d’una escala visual específica per a la sardina.
Anàlisi oceanogràfica i meteorològica
Es va analitzar un gran conjunt de dades de variables ambientals per caracteritzar aquells factors que poden tenir alguna influència en el cicle reproductiu i la salut/estat general de la sardina europea. Vam recollir dades amb diferent resolució espacial i diferent extensió geogràfica per tenir informació sobre aquells patrons meteorològics i oceanogràfics que operen a gran escala i sobre la local. A causa de la gran mobilitat d'aquesta espècie, vam recollir dades representatives de les condicions ambientals tant costaneres com de mar obert.
Les dades de temperatura de la superfície del mar (°C) es van obtenir de l'Agència Nacional Oceanogràfica i Atmosfèrica (NOAA). Les concentracions de clorofil·la superficial (mg/m3) es van obtenir del lloc web Ocean Color de la NASA (Administració Nacional d'Aeronàutica i Espai). Per tenir informació sobre les condicions atmosfèriques, vam descarregar sèries temporals mensuals de reanàlisi de components oest-est i sud-nord del vent (km/h) i taxes de precipitació del Centre Nacional de Predicció Ambiental/Centre Nacional d'Investigació Atmosfèrica (NCEP/NCAR). Les condicions meteorològiques locals i de precipitació (mm) es van obtenir de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).
Resultats principals
Es va demostrar que els valors estacionals de condició relativa, greix muscular i mesentèric, i índex hepatosomàtic dels exemplars atlàntics són superiors als d'Alboràn amb l'arribada de l'estiu, període en què la sardina adquireix reserves per destinar-les a la reproducció. Aquestes diferències podrien estar associades a una major productivitat de l'Atlàntic, principalment a causa dels abocaments dels rius i la intensificació dels vents alisis durant aquest període (de juliol a setembre). A més, la maduració de les gònades de l'estoc atlàntic es produeix abans que en les de l'Alboràn.
Tanmateix, a la zona Atlàntica analitzada no es van identificar individus preparats per a la posta fins al mes de febrer, mentre que al Mar d’Alboràn es va observar una fracció notable d'individus preparats per a la posta i reproductivament actius a l'octubre. Les dades suggereixen l’existència d’una migració d'individus madurs de l’Atlàntic a les zones de posta situades a l'Alboràn, probablement relacionada amb la disminució primerenca de la temperatura de l’aigua, afí als requeriments de la sardina.
Conclusions
Aquest estudi mostra les diferències en la condició entre estocs contigus d’aquest peix pelàgic d’alt interès ecològic i pesquer causades per l’efecte dels factors ambientals. De la mateixa manera, es manifesta la necessitat de tenir en compte la connectivitat entre poblacions quan es tracta d'espècies que migren per a la posta a l'hora de determinar-ne la reproducció i l'estat de salut, amb l’objectiu final de millorar-ne la seva gestió.
