Els aiguamolls són clau per a la hibernació dels ratpenats en un context de canvi climàtic

L’objectiu principal del projecte consistia en investigar el rol dels aiguamolls pels ratpenats durant l’hivern, avaluant les condicions ambientals que incideixen en l’activitat dels ratpenats hivernants i utilitzant dades climàtiques històriques per discutir possibles canvis futurs en la hibernació dels mateixos.

Els objectius específics serien:

Determinar com i quan els ratpenats utilitzen aiguamolls com a reservoris d’aliment i d’aigua comparant-ho amb altres hàbitats circumdants.
Testar quines són les condicions climàtiques que afecten l’activitat dels ratpenats en major mesura en aquests ambients.
Establir quina és la temperatura nocturna que provoca un increment sobtat en l’activitat dels ratpenats; 4) projectar els efectes del canvi climàtic en l’activitat hivernal dels ratpenats.

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: Delta de l'Ebre. L’estudi es va dur a terme durant els mesos de gener a març dels anys 2016 i 2017. En total es va mostrejar l’activitat hivernal dels ratpenat en 40 punts distribuïts en quatre hàbitats diferents del Delta de l’Ebre: llacunes, arrossars, zones salicornars i zones urbanes.

Cada mostreig consistia en enregistrar l’activitat dels ratpenats amb detectors d’ultrasons a totes les localitats, durant 7 nits consecutives, cobrint els quatre hàbitats descrits. Els detectors estaven programats per gravar des de la posta de sol fins l’alba.

Les dades climàtiques de la zona del Delta de l’Ebre es van obtenir des del 1942 fins el 2020 a través de l’Observatori de l’Ebre. Per calcular els efectes del canvi climàtic i projectar els canvis en les temperatures ambientals diürnes i nocturnes es van utilitzar els ben coneguts escenaris climàtics de l’IPCC.

Resultats principals

Es va enregistrar una alta activitat de ratpenats a les llacunes, significativament major que en altres ambients, representant un 10% de l’activitat registrada a les mateixes localitats durant l’estiu.
Les condicions climàtiques que afectaven l’activitat hivernal dels ratpenats en major mesura eren la temperatura mitjana nocturna, la temperatura màxima diària i la velocitat mitjana nocturna del vent.
Es va determinar que temperatures nocturnes a partir d’11ºC podien provocar un increment sobtat i significatiu de l’activitat de ratpenats durant la mateixa nit.

Utilitzant aquest valor dels 11ºC es va predir i projectar un increment del 180% de les nits amb un temperatures per sobre dels 11ºC en les properes dècades. Aquest valor, juntament amb els escenaris climàtics de l’IPCC suggeria que d’aquí 60 anys (2080-2100) els ratpenats podrien deixar d’hivernar a les zones mediterrànies costeres com el Delta de l’Ebre.

Conclusions

Els resultats demostren que els aiguamolls juguen un paper essencial per la conservació dels ratpenats durant l’hivern. Seguint amb la tendència actual de l’increment de temperatures, es preveu que d’aquí 60 anys els ratpenats podrien deixar d’hivernar a les zones mediterrànies costeres, accentuant la importància d’aquestes zones humides per la seva supervivència. L’increment d’aquestes temperatures podria suposar una major deshidratació pels ratpenats i un increment dels seus períodes d’activitat durant els mesos de desembre a febrer.

A més, aquest increment d’activitat dels ratpenats hivernants es podria veure agreujat per la desincronització amb els cicles de les seves preses. S’ha pogut observar com aquests canvis en les temperatures ja provoca un avançament de la reproducció en alguns insectes o la modificació d’alguns dels seus cicles biològics, però es desconeixen les conseqüències sobre els cicles vitals dels quiròpters, especialment durant l’hivern.

Altres estudis han demostrat que l’increment de temperatures provoca un avançament de la reproducció d’algunes espècies de ratpenats, potencialment desincronitzant els seus primers vols (durant una fase de demanada energètica) de l’explosió demogràfica d’alguns insectes.