#abcc9a
Referència
Vilà-Cabrera, A., Martínez-Vilalta, J., Vayreda, J., & Retana, J. (2011). Structural and climatic determinants of demographic rates of Scots pine forests across the Iberian Peninsula. Ecological Applications, 21(4), 1162-1172.
Fitxa elaborada per
El clima i l'estructura del bosc influeixen en la mortalitat i creixement del pi roig a la Península Ibèrica
2011
Objectiu
Avaluar les taxes de mortalitat i creixement de Pinus sylvestris en funció de la variabilitat espacial del clima, les anomalies climàtiques i l’estructura forestal durant les últimes dècades del segle XX a la Península Ibèrica. S’han testat tres hipòtesis principals:
1) Les taxes de mortalitat són relativament altes i estan concentrades en les zones més àrides que pateixen les majors anomalies climàtiques.
2) Tenint en compte l’increment recent de sequeres severes, s’espera que la variabilitat espacial de les taxes de mortalitat i creixement estigui més relacionada amb les diferències climàtiques entre els inventaris i les anomalies climàtiques que amb les diferències en l’estructura forestal.
3) La mortalitat i el creixement estan relacionades negativament entre els llocs, indicant que la resposta qualitativa d’aquestes taxes als principals factors d’estrès és similar.
Avaluar les possibles conseqüències dels patrons de mortalitat observats en la dinàmica forestal, analitzant la relació entre la mortalitat i la regeneració potencial de Pinus sylvestris.
Mètodes bàsics
S’utilitzen dades de 2392 inventaris amb domini de P. sylvestris, procedents de l’Inventari Forestal Nacional d’Espanya. Els inventaris han estat mostrejats del 1986 al 1996 (IFN2) i remostrejats del 1997 al 2007 (IFN3), el que permet el càlcul de taxes de creixement i mortalitat. S’ha utilitzat models linears per avaluar la resposta de les taxes de creixement i mortalitat a la variabilitat espacial del clima, les anomalies climàtiques i l’estructura forestal.
Resultats principals
Durant un període de 10 anys entre l’IFN2 i l’IFN3, la quantitat d’arbres morts ha augmentat 11 vegades. Les majors taxes de mortalitat estan relacionades amb la sequera, i el creixement s’ha reduït amb l’increment de la sequera i la temperatura , però els efectes de l’estrès climàtic no només ha afectat als llocs secs. Ha resultat que l’estructura forestal està fortament relacionada amb les taxes demogràfiques, suggerint que el desenvolupament de la massa forestal i la competència són els principals factors associats amb la demografia.
En el cas de la mortalitat, l’estructura forestal interactua amb el clima, suggerint que la competència pels recursos hídrics provoca la mortalitat dels arbres en llocs secs. S’observa una lleugera relació negativa entre la mortalitat i el creixement, indicant que aquestes taxes són propenses a estar afectades pels mateixos factors d’estrès. La regeneració tendeix a ser menor en les parcel·les amb més mortalitat.
Conclusions
S’observa una autoaclarida a gran escala relacionada amb la recent densificació dels boscos de P. sylvestris. En condicions de sequera, aquest procés es veu afavorit i pot produir un desequilibri. La gestió forestal pot ser una eina essencial d’adaptació a les condicions més seques que prediuen la majoria de models climàtics.
