Referència

Bou, Jordi. (2019). Efectes del canvi global a les rouredes de Quercus petraea al NE de la Península Ibèrica. 10.13140/RG.2.2.22447.07848. 

Autors/es

Jordi Bou Manobens

Fitxa elaborada per
Paraules clau

Efectes del canvi global a les rouredes de fulla gran al nord-est de la península Ibèrica

Average: 1 (1 vote)
Imatge de roureda
2019
Objectiu

El roure de fulla gran, Quercus petraea, és una espècie eurosiberiana àmpliament present al centre d’Europa.  No obstant, les poblacions del NE de la Península Ibèrica ocupen una superfície reduïda degut a que es troben en el seu límit meridional de distribució i les condicions més mediterrànies estan en el xeric límit per a aquesta espècie.

Estudis de la dinàmica de la vegetació en aquestes condicions extremes son claus per a millorar el coneixement de la resposta de la vegetació enfront al canvi climàtic. Per aquest motiu, el present estudi pretén descriure les dinàmiques ecològiques de les rouredes de roure de fulla gran al NE de la Península Ibèrica des de mitjans de segle XX. Per tal de comprovar les hipòtesis dels efectes del canvi global, s’estudien els canvis corresponents a l’evolució que han tingut les rouredes en els darrers anys.

Imatge
Imatge de roureda
Mètodes bàsics

Zona d'estudi: nord-est de la península Ibèrica i, en concret, el Montseny

L’estudi s’ha centrat a nivell de comunitat florística en la roureda de Quercus petraea al NE de la península Ibèrica, realitzant una comparació d’inventaris històrics amb actuals i, alhora, fent especial èmfasi en el cas de l’estudi del Montseny, on es profunditza en la distribució i estructura forestal d’aquestes rouredes en el seu xeric límit.

Imatge
 Mapa de rouredes a catalunya
Conclusions

La dinàmica de les rouredes de roure de fulla gran al NE de la península Ibèrica és, doncs, la de recuperació del canvi dels usos del bosc, i el Montseny n’és un bon exemple. No obstant, per a altres poblacions com les del Montnegre, el canvi climàtic suposa un futur incert. Per aquest motiu, és important aprofitar les localitats que es troben en refugis naturals com a reservoris i punts on poder conservar aquest hàbitat. És interessant continuar estudiant aquestes dinàmiques per a seguir obtenint informació que ajudi a entendre els futurs canvis d’aquests boscos al nostre territori i a tot Europa.

Estudis relacionats