Imatge
#4E91C6
Referència
Jordi Bou, Lluís Vilar & Jordi Carreras (2021) Habitat changes over 45 years on the small Mediterranean archipelago of the Medes Islands (Catalonia, NE Spain), Plant Biosystems - An International Journal Dealing with all Aspects of Plant Biology, 155:4, 914-924, DOI: 10.1080/11263504.2020.1810806
Fitxa elaborada per
Canvis en la vegetació de les Illes Medes els darrers anys
2021
Objectiu
Analitzar la dinàmica de la vegetació durant els últims quaranta-cinc anys per entendre com està canviant el mosaic d’hàbitats en les illes petites del Mediterrani. Es pretén avaluar l’existència de patrons en els canvis i els factors que els fomenten, les pèrdues d’hàbitat i les implicacions d’aquests canvis a la conservació de la flora i vegetació.
Mètodes bàsics
Realització d’un estudi diacrònic on es compara la vegetació present l’any 1972 i l’actual. Per analitzar els canvis en la vegetació, s’ha utilitzat el mapa de vegetació de Bolòs & Vigo (1984) i s’ha comparat amb el mapa d’hàbitats CORINE de Bou & Jover (2016). Per tal de poder fer la comparativa, s’ha convertit el primer mapa a hàbitats, emprant així els índexs d’interès de conservació i amenaça d’aquests (Carreras & Ferré 2013), per tal d’avaluar com han evolucionat les illes en termes d’interès de conservació.
Resultats principals
Els resultats d’aquest estudi mostren canvis en els hàbitats de les Illes Medes en els últims quaranta-cinc anys. La vegetació s’ha ruderalitzat i els prats mediterranis han estat colonitzats per plantes llenyoses.
La gestió de la vegetació del medi terrestre de les illes s’ha focalitzat en el control d’espècies exòtiques, però degut a l’absència de l'ésser humà, les Illes Medes han estat colonitzades progressivament per grans colònies d’ocells marins, els quals estan exercint un fort impacte sobre la flora present, afavorint la presència d’espècies vegetals nitròfiles, conduint així a la ruderalització de la vegetació de les Medes. Un altre canvi important en la cobertura de l’hàbitat s’ha observat en els prats secs mediterranis, que han desaparegut i han estat substituïts per garrigues d'ullastre i llentiscle, una successió natural esperable en aquest tipus d’ambients si no es produeixen pertorbacions o impactes. Per altra banda, la vegetació dels penya-segats costaners no ha estat substituïda i inclús han augmentat lleugerament.
Respecte a l’interès en la conservació dels hàbitats i considerant la superfície ocupada d’aquests, l’índex ha incrementat malgrat la pèrdua d’alguns elements únics, derivant en un empobriment en el mosaic dels hàbitats presents.
Aquests canvis en els hàbitats, també es poden interpretar en base als hàbitat d’interès comunitari (HIC), de la Directiva Hàbitats (CEE 1992). Obtenint resultats positius en l’augment de cobertura d’hàbitats HIC, per la major superfície dels matollars halonitròfils, però amb un balanç general molt negatiu per a la biodiversitat, degut a la pèrdua de quatre dels HIC del 1971, que tot i el guany d’un nou hàbitat, indiquen una homogeneïtzació del paisatge.
Imatge
Conclusions
S’han trobat canvis importants en els hàbitats entre els anys 1971 i 2016. Alguns processos han sigut part de la successió natural, com la transició de prats secs mediterranis cap a garrigues d'ullastre i llentiscle. No obstant, actualment hi trobem un greu problema de nitrificació del sòl degut a les grans colònies d’aus, que afavoreix l’expansió de la vegetació ruderal. A més, la presència d’espècies invasores continua sent significatiu, amb cobertures importants en els penya-segats.
La insularitat d'aquest ecosistema atorga una singularitat al poblament vegetal de les Medes d'elevat interès de conservació. Però les dinàmiques observades poden suposar una amenaça per a la biodiversitat vegetal d'aquestes illes. El seguiment periòdic dels hàbitats de les Illes Medes demostra ser una bona eina per establir unes bases científiques per la gestió per a preservar aquestes petites illes mediterrànies.
