#A2DEDE
Referència
Scoggins, M., Barrett, I. C., Margetts, B. I., Martí, E., Murphy, B. M., Roy, A. H., Shear, R. I., Sabat-Bonilla, S. A., Griffiths, N. A., Nanjappa, V., Mussett, K., Stirling, K. M., Chiblow, S., & Nolan, S. (2025). An approach to urban waterway assessment using holistic values and reciprocity. Freshwater Science, 44(4). https://doi.org/10.1086/738639
Fitxa elaborada per
Com valorar la salut dels rius urbans de manera integral?
2025
Objectiu
Fer un enfocament holístic per avaluar la salut dels ecosistemes aquàtics urbans, integrant indicadors ambientals i socials sota el principi de reciprocitat entre persones i medi. L’objectiu és superar les limitacions dels mètodes tradicionals, centrats només en aspectes físics, químics o biològics, i incorporar-hi les dimensions culturals, comunitàries i de benestar humà per aconseguir una gestió més justa i sostenible dels rius a les ciutats.
Mètodes bàsics
Aquest enfocament s’ha desenvolupat durant un taller internacional celebrat al Symposium on Urbanization and Stream Ecology (SUSE6) a Brisbane, Austràlia, el 2023. Ha comptat amb la participació de científics, tècnics municipals i representants de comunitats locals de diversos països: EUA, Canadà, Espanya, Austràlia i Nova Zelanda.
A partir d’aquest treball col·lectiu, s’han definit sis categories de valors interconnectats per a l’avaluació de cursos d’aigua urbans:
- Integritat biològica
- Funció i integritat química de l’ecosistema
- Estructura i integritat física
- Connexió comunitària
- Seguretat humana
- Ús de recursos
Per a cada categoria es proposen indicadors, exemples d’avaluació i mètodes de seguiment, combinant dades científiques, coneixement local i perspectives culturals.
Resultats principals
Segons les 6 categories definides anteriorment, els resultats han estat:
- Integritat biològica: s’ha de mesurar la biodiversitat i la resiliència mitjançant mostrejos d’espècies, ús de DNA ambiental i indicadors funcionals del sistema (complexitat tròfica, salut dels organismes, etc.).
- Funció i integritat química: es necessari avaluar paràmetres com els nutrients, la matèria orgànica o els contaminants, combinant sensors continus, mostrejos de sediment i participació ciutadana.
- Estructura i integritat física: convé analitzar processos hidrològics, sediments, geomorfologia i connectivitat per entendre com la urbanització altera la morfologia i la funcionalitat fluvial.
- Connexió comunitària: es destaquen valors com l’educació, la cultura, el patrimoni, l’estètica i la recreació, mesurats a través d’enquestes, tallers i indicadors qualitatius (p. ex. programes escolars, espècies culturals, paisatge sonor o ús públic del riu).
- Seguretat humana: inclou la gestió de riscos (inundacions, erosió, contaminants, calor urbana) i la importància de dades geoespacials i models per a la planificació urbana.
- Ús de recursos: s’ha de tractar la disponibilitat i qualitat d’aigua, aliments, energia i desenvolupament urbà, considerant l’impacte ecològic i social d’aquests usos.
Conclusions
L’enfocament que es proposa ofereix un model innovador per avaluar i gestionar rius urbans de manera equilibrada, reconeixent la interdependència entre ecosistemes i comunitats humanes. El principi de reciprocitat —entès com un intercanvi just entre beneficis ambientals i socials— és clau per assolir sistemes fluvials saludables i sostenibles.
Aquesta metodologia pot inspirar gestors ambientals i tècnics de Catalunya a integrar valors ecològics, culturals i de benestar en projectes de restauració i planificació urbana, especialment en contextos de rius altament modificats o amb forta pressió social.