#f5c66f
Referència
Sans, F.X., Armengot, L., Bassa, M., Blanco-Moreno, J.M., Caballero-López, B., Chamorro, L., José-María, L. (2013). La intensificación agrícola y la diversidad vegetal en los sistemas cerealistas de secano mediterráneos: implicaciones para la conservación. Ecosistemas 22(1):30-35. Doi.: 10.7818/ECOS.2013.22-1.06
Fitxa elaborada per
Com s'han de gestionar els camps de cereals de secà per afavorir-ne la diversitat vegetal?
2013
Objectiu
Avaluar els efectes de la intensificació agrícola sobre la diversitat vegetal dels conreus cerealistes de secà, amb l'objectiu de proposar mesures de gestió que permetin revertir la pèrdua de diversitat.
Mètodes bàsics
- Àrea d'estudi: zona central catalana.
Anàlisis i revisió d’estudis que ha dut a terme el propi equip d’investigació.
Resultats principals
La intensificació agrícola, tant a escala de camp com de paisatge, afecta negativament l'abundància i la riquesa específica de la flora. La comparació de la flora arvense dels conreus de cereals de secà al Mediterrani entre els anys 50 i l'actualitat reflecteix la reducció de la flora arvense, especialment de la flora pròpia de les messes i la disminució de l'abundància de grups funcionals com les lleguminoses i les plantes entomòfiles (pol·linitzades per insectes).
Conclusions
Es mostra la necessitat de disminuir la intensificació agrícola, tant a escala de camp com de paisatge, per preservar la biodiversitat dels agrosistemes.
D'una banda, a escala de camp, s'ha d’incentivar les pràctiques agrícoles poc intenses, com les que s'utilitzen en els sistemes amb gestió ecològica. A escala de paisatge, s'ha de limitar la reducció i simplificació dels marges i alhora afavorir la recuperació dels hàbitats naturals.
