Els trets més destacats sobre la funcionalitat i l'expansió:

1. Totes dues espècies són molt similars pel que fa a la majoria de trets analitzats, i a més els valors varien al llarg del gradient d’altitud similarment a totes dues. Només són clarament diferents en què J. sabina fa llavors força més grans (aproximadament pesen el doble) que J. communis, i en que aquest darrer en produeix moltes més (potser 20 vegades més). També hem observat que, mentre que el ginebre floreix massivament a la primavera, la savina ho fa irregularment entre finals d’hivern i primavera, i entre finals d’estiu i tardor. 
2. Pel que fa a l’expansió dels matolls, a totes dues espècies és força activa, amb un creixement radial superior en J. sabina (~8,7 cm/any) que en J. communis (~6,5 cm/any), tot plegat amb variacions al llarg del gradient d’altitud. 
3. Una altra diferència notable és que, mentre que en el ginebre cada matoll sol mantenir una estructura jeràrquica, amb troncs més antics progressivament més gruixuts, l’estructura de la savina es basa en troncs de gruix moderat, que arrelen activament i que han esdevingut independents dels troncs més antics, que en general ja han desaparegut. Així, J. sabina té un creixement clonal, un fet excepcional entre les coníferes, que li permet, no només multiplicar-se vegetativament, sinó també ser més resistent a fenòmens de pertorbació, com ara el foc o les sequeres extremes.

Sobre l'estructura i la dinàmica de les poblacions, aquests serien els resultats principals:

1. Les poblacions de ginebre estan formades per nombrosos matolls o individus, distribuïts en classes de mida i edat amb dominància dels de mides petita o mitjana (menys de 6 m de diàmetre), nascuts fa menys de 40 anys; i només a la localitat de més altitud hi ha algun matoll realment gran i vell, de més d’un segle d’edat. 
2. A les poblacions de savina, en canvi, les classes de mida i d’edat estan força més repartides, ja que els matolls petits o recents són molt escassos, la majoria es reparteixen entre 5 i 15 m de diàmetre (entre 20 i 60 anys) i alguns són molt extensos (de 15 a 20 m de diàmetre, més de 80 anys). 
3. En alguns casos, claps de savina que ara es troben separats en l’espai, deuen ser antics matolls (de més d’un segle d’edat) que van anar expandint-se radialment i on va anar desapareixent la part central, per envelliment. 
4. Tot i que ambdues espècies es troben bàsicament en els mateixos ambients, J. sabina és lleugerament més freqüent en indrets més rocallosos o de prat sec irregular, que no pas en prats mesòfils o tancats. 

Sigui com sigui, tant les ginebredes com les savinoses faciliten la successió secundària forestal, ja que propicien l’establiment d’altres arbusts més alts (Rosa sp. pl., Rhamnus cathartica) i d’arbres (Pinus sylvestris, P. uncinata, Betula pendula) dins del matollar. Aquests, acaben desplaçant els Juniperus, que viuen malament sota dossers arboris. En el cas de J. communis la dinàmica de la vegetació que va des dels prats pasturats fins als boscos procediria més de pressa, tant per la dinàmica poblacional de l’espècie com també pels hàbitats sovint més favorables que colonitza. En J. sabina la successió procediria més lentament o irregularment, i els ambients rocallosos que sovint ocupa en facilitarien la persistència a escala de vall pirinenca.