#abcc9a
Referència
Coello J, Piqué M, Beltrán M, Coll L, Palero N, Guitart L. 2022. Gestió adaptativa i
naturalística en boscos mixtos mediterranis subhumits: alzinars, castanyedes, rouredes i pinedes. Centre de
Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, Solsona (Lleida); Centre de la Propietat Forestal, Santa Perpètua
de Mogoda (Barcelona). 104 p.
Fitxa elaborada per
Com promoure una gestió adaptativa i naturalística en boscos mixtes mediterranis subhumits?
2022
Objectiu
Mostrar els fonaments, els resultats i les lliçons apreses de l’aplicació en prop de 200 ha d’una silvicultura amb criteris d’adaptació al canvi climàtic i naturalístics en boscos mixtos (amb més d’una espècie) en condicions mediterrànies subhumides.
Mètodes bàsics
Àrea d’estudi: massissos del Montseny, Montnegre-Corredor, Bellmunt-Collsacabra i valls del sud del Ripollès.
En aquestes àrees predominen els boscos dominats per alzina, castanyer, pi (roig, pinastre o pinyer) i roure (de fulla gran, africà o martinenc). Aquests boscos es caracteritzen per un creixement relativament ràpid i per la seva diversitat d’espècies. Tot i el seu interès, el qual va resultar en aprofitaments diversos en el passat, en molts d’aquests boscos s'ha reduït molt la gestió en les darreres dècades. Com a resultat, solen presentar una densitat excessiva i amb ella una pèrdua de vitalitat de l’arbrat i una simplificació de l’estructura forestal que afecta negativament la biodiversitat. Aquests fets agreugen la vulnerabilitat d’aquests boscos als efectes del canvi climàtic, especialment, a la sequera i als incendis. A més, molta d’aquesta superfície és periurbana, i per tant hi ha força demandes socials simultànies vers aquests ecosistemes.
En el marc del projecte europeu LIFE MixForChange (2016-22) es varen realitzar en gairebé 200 ha d’aquestes condicions una primera actuació de gestió forestal amb criteris d’adaptació al canvi climàtic i de silvicultura naturalística o propera a la natura. Aquests principis inclouen la promoció de la complexitat del bosc (en diversitat d’espècies i de mides d’arbres), el foment de la vitalitat i l’estabilitat de l’arbrat i també de la regeneració sexual, la protecció del sòl, la reducció de la vulnerabilitat estructural a incendis forestals i també l'assoliment d’una gestió sostenible econòmicament. Per aconseguir-ho, s’aprofiten els processos naturals favorables a aquests objectius (ex: manteniment d’un microclima fosc i humit dins el bosc per limitar el desenvolupament del sotabosc i promoure la bona conformació dels arbres) tot parant atenció al paper de cada arbre a l’ecosistema.
L'aplicació pràctica d'una silvicultura amb criteris d’adaptació al canvi climàtic i propera a la natura es basa en una diagnosi inicial, seguit del disseny de la intervenció silvícola i d’un senyalament, fet amb criteri expert, dels arbres a promoure degut al seu interès (actual o potencial) des del punt de vista econòmic (producció de fusta de qualitat, bona conformació, absència de defectes) i/o ambiental (portador de microhàbitats d’interès, productor de fruit, d’espècies poc representades...). Aquesta promoció s’aconsegueix reduint la competència per la llum i l’aigua que en fan altres arbres propers. A més, es fan estassades selectives i parcials del sotabosc, eliminant prioritàriament els matolls d’espècies més abundants i també els que suposen un risc més alt de propagació d’incendis. A diferència d’altres enfocaments silvícoles, en aquest cas es promou la realització d’intervencions relativament freqüents (cada 6-10 anys), d’intensitat baixa o intermèdia, i de manera heterogènia dins el rodal d’actuació.
Resultats principals
La silvicultura aplicada es caracteritza per promoure la complexitat i la diversitat estructural i per cercar la provisió de múltiples serveis a escala del bosc. Dit això, els objectius per a les diferents àrees del bosc poden ser diversos en funció del seu potencial. L’avaluació integral d’aquesta silvicultura s'ha de fer a mig termini, un cop s’hagin realitzat actuacions silvícoles amb aquests principis al llarg del temps, si bé en el marc del projecte MixForChange només es va poder seguir l’evolució dels boscos demostratius durant 3 anys després de la primera intervenció. No obstant això, durant aquest curt període de temps ja s’ha observat una millora generalitzada dels serveis ecosistèmics que proveeixen aquests boscos. Els principals resultats aconseguits són:
- Increment de la taxa de creixement de l’arbrat, tant de les espècies dominants com de les acompanyants.
- Manteniment de la riquesa florística (espècies arbòries, arbustives i herbàcies), de la quantitat i diversitat de fusta morta i de la capacitat general d’acollir biodiversitat forestal.
- Reducció de la vulnerabilitat a incendis forestals d’alta intensitat, si bé l’evolució després de tres anys és variable: en alzinars i castanyedes la millora assolida després dels tractaments es perd bastant ràpidament, mentre que en pinedes i rouredes la vulnerabilitat es continua reduint espontàniament els anys posteriors als tractaments.
- Millora del balanç hídric, en reduir-se la transpiració i incrementar-se l'aigua blava.
- Assoliment d’un balanç econòmic similar al que s’obtindria si s’hagués aplicat una silvicultura convencional en boscos capitalitzats (amb prou quantitat de fusta comercialitzable de dimensions intermèdies i grans). En els boscos amb poc volum de biomassa i fort desenvolupament del sotabosc el balanç ha estat més desfavorable. En qualsevol cas, s’espera que l’increment en quantitat i qualitat de la fusta d’alt valor generada amb aquesta silvicultura permetrà en el futur millorar notablement els resultats econòmics.
Conclusions
L’aplicació d’una silvicultura amb criteris d’adaptació al canvi climàtic i naturalístics en prop de 200 ha forestals ha permès millorar els principals indicadors de viabilitat del bosc: menor vulnerabilitat a la sequera i als incendis, més creixement i vitalitat i manteniment dels valors de conservació de la biodiversitat. A més, s’han establert les bases per promoure la producció de fusta d’alt valor en el futur, les quals haurien de permetre a mitjà termini que aquesta gestió fos, a més, econòmicament més favorable que la convencional.
Tot i els clars avantatges d’aquests principis silvícoles, és necessari promoure el seu coneixement i transferir l’aplicació pràctica al personal dedicat a la gestió i planificació forestal, i també disposar de boscos demostratius per generar coneixement empíric a mig i llarg termini i també acollir iniciatives de formació.
