#abcc9a
Referència
Padullés Cubino, J., Vilà‐Cabrera, A., & Retana, J. (2024). Tree species abundance changes at the edges of their climatic distribution: An interplay between climate change, plant traits and forest management. Journal of Ecology, 112 (12), 2785-2797. DOI: 10.1111/1365-2745.14419
Fitxa elaborada per
Com el canvi climàtic i la densificació forestal redefineixen els límits dels boscos?
2024
Objectiu
Aquest estudi té com a objectiu principal entendre com el canvi climàtic i l’abandonament de l’activitat forestal tradicional influeixen en els canvis d’abundància de les espècies arbòries als límits climàtics de la seva distribució (zones fredes i humides vs. càlides i seques) a Espanya. Concretament, es busca:
- Avaluar els canvis d’abundància de 68 espècies arbòries al llarg dels darrers 25 anys als límits freds/humits i càlids/secs del seu rang climàtic.
- Analitzar com el canvi climàtic, els trets funcionals de les espècies i la densificació forestal (indicador de regeneració dels boscos després de l’abandonament de la gestió tradicional) afecten aquests canvis.
- Identificar patrons que ajudin a predir les respostes futures dels boscos davant les pressions ambientals actuals.
Mètodes bàsics
Àrea d’estudi: Espanya
Per dur a terme l’estudi, es van analitzar dades de ~445.000 arbres monitorats a Espanya provinents dels inventaris forestals nacionals (2SFI i 4SFI) realitzats entre 1986 i 2019. Les dades recollides inclouen:
- Número d’individus de cada espècie d’arbre presents en 21.717 parcel·les fixes distribuïdes arreu d’Espanya.
- Informació sobre trets funcionals de les espècies (densitat de l’escorça, àrea foliar específica, massa de llavors, resistència a l’embòlia del xilema, etc.).
- Variables climàtiques (precipitació i temperatura mitjana màxima) obtingudes de la base de dades WorldClim.
- Canvis en la densitat dels arbres com a indicador indirecte de densificació forestal.
Resultats principals
Alguns dels resultats destacats de l’estudi són:
- Tendències generals d’abundància:
- En general, hi ha hagut un augment significatiu de l’abundància d’espècies arbòries tant al llarg del gradient climàtic com als límits freds i càlids.
- L’augment ha estat especialment notable a les zones fredes i humides, mentre que a les zones càlides i seques, l’increment ha seguit un patró aleatori.
- Factors que expliquen els canvis:
- Densificació forestal: La regeneració dels boscos després de l’abandonament de pràctiques agrícoles i forestals tradicionals ha estat el factor predominant en l’augment generalitzat de l’abundància arbòria.
- Canvi climàtic:
- A les zones fredes i humides, les espècies amb estratègies foliars més adquisitives (alta àrea foliar específica) i un sistema radicular desenvolupat han experimentat majors augments d’abundància.
- A les zones càlides i seques, espècies adaptades a condicions més àrides amb arrels més grans -en relació a la mida de l'arbre- han mostrat increments d’abundància significatius.
-
Les espècies amb característiques que afavoreixen una millor captació de recursos i resistència a l’estrès hídric han estat més beneficiades pel canvi climàtic.
- Espècies destacades:
- Espècies caducifòlies com Fagus sylvatica i Tilia spp. han experimentat augments importants a les zones fredes i humides.
- Espècies mediterrànies resistents a la sequera, com Quercus ilex i Juniperus oxycedrus, han incrementat la seva presència a les zones càlides i seques.
Conclusions
Aquest estudi destaca la importància d’integrar múltiples factors per entendre com canvien les distribucions de les espècies arbòries en un context de canvi global.
- Gestió forestal i canvi climàtic: Tot i que el canvi climàtic influeix en els patrons d’abundància, la densificació forestal derivada de l’abandonament de la gestió tradicional ha estat el factor principal que ha modelat els boscos ibèrics en les darreres dècades. Això posa de manifest la necessitat d’incloure pràctiques de gestió activa per controlar l’estructura i la composició dels boscos.
- Importància dels trets funcionals: Els trets de les espècies determinen la seva capacitat d’adaptació als nous escenaris climàtics. Per exemple, les espècies amb una millor capacitat d’absorció d’aigua o d’eficiència foliar són més capaces de colonitzar nous espais sota condicions canviants.
- Implicacions per a la gestió i conservació:
Conèixer com els arbres responen al canvi climàtic i a la densificació dels boscos és essencial per als professionals de la gestió ambiental. Aquesta informació pot:
- Ajudar a identificar espècies vulnerables a la pèrdua d’hàbitat o a l’extinció local.
- Guiar les estratègies de restauració forestal promovent espècies més resilients a les condicions futures.
- Planificar tallades selectives o altres pràctiques per controlar la densitat i reduir el risc d’incendis forestals.
- Optimitzar la conservació dels límits climàtics de les espècies, zones claus per a la seva adaptació futura.
Davant l’augment dels riscos climàtics i la pèrdua de biodiversitat, entendre com interactuen el canvi climàtic, la gestió del territori i els trets funcionals de les espècies pot marcar la diferència entre conservar o perdre els nostres boscos tal com els coneixem avui dia. Per això, investigacions com aquesta són crucials a l’hora de dissenyar polítiques i pràctiques de gestió forestal adaptatives.
