El Parc Natural de l’Alt Pirineu, declarat el 2003, és l’espai natural protegit més extens de Catalunya, amb una superfície de gairebé 80.000 ha. Sota el cim més alt del Pirineu català, la Pica d’Estats (3.143 m), aquest territori singular és una reserva del patrimoni natural i cultural pirinenc. Destaca per les extenses pastures mantingudes per l’acció del bestiar i animals tan emblemàtics com el gall fer, el trencalòs o l’os bru.
Des de 2019, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, l’espai protegit més gran de Catalunya, ha fet un pas endavant en la gestió sostenible del seu entorn amb la consolidació de l’Observatori de Recerca com una àrea de treball més dins l’equip gestor del Parc. Aquesta iniciativa pionera, té com a objectiu apropar el coneixement científic a la presa de decisions, enfortir el vincle amb la societat local i promoure models de gestió adaptats a les singularitats del territori pirinenc. El lema de l’Observatori, “El coneixement de proximitat”, sintetitza el seu compromís amb la recerca local, aplicada i transferida al territori.
Una de les funcions de l’Observatori de Recerca és coordinar la Comissió Científica del Parc, integrada per una trentena de persones expertes en ciències de la Terra, de la Vida i Socials, majoritàriament amb arrelament a l’Alt Pirineu. Aquesta comissió és un òrgan consultiu que permet afavorir la transferència d’informació entre la comunitat acadèmica i l’equip gestor del Parc per millorar la presa de decisions en la gestió.
L’Observatori impulsa activament la investigació al Parc a través del programa de beques Salvador Grau i Tort, de suport a la recerca a l’Alt Pirineu, ofereix assessorament científic al personal investigador, dóna suport a la implementació de projectes de recerca, identifica els buits de coneixement principals i impulsa noves recerques per omplir aquests buits. Francisco Lloret, president de la Comissió Científica del Parc, investigador del CREAF i catedràtic d'Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, assenyala que "La Comissió Científica del Parc es configura com a un vincle entre l'Observatori de la Natura i el món acadèmic, facilitant el desenvolupament del coneixement d'aquest territori i la seva aplicació a les seves necessitats".
També organitza activitats de divulgació i disseminació del coneixement científic generat, tant al públic general com al personal dels equips gestors d’altres parcs. Alhora, col·labora en la implementació de projectes de recerca transfronterers, sobretot impulsant investigacions en el marc del Parc Pirinenc de les Tres Nacions, conjuntament amb les espais naturals protegits d’Andorra i l’Arièja, o integrant-se en xarxes o iniciatives de recerca internacionals, com la xarxa de mobilitat científica INTERACT.
Marc Garriga, director del Parc, subratlla la importància de disposar d’un òrgan consultiu com aquest: “L’Observatori ens facilita generar i canalitzar la recerca necessària per donar resposta científica als reptes de gestió, coordinar equips i promoure la transferència de coneixement tant als gestors com a la societat local”.
Un dels projectes més destacats que s’ha impulsat des de l’Observatori és el projecte REPICA, liderat des de la UAB, que integra un equip interdisciplinari de més de 30 persones del món acadèmic, de l’equip gestor del Parc i del món agro-ramader per abordar i repensar la gestió dels espais oberts i de la ramaderia extensiva a l’Alt Pirineu en el context de canvi climàtic. Aquest projecte, finançat pel Fons Climàtic de Catalunya, permet abordar una temàtica complexa des de molts àmbits de coneixement per tal d’adaptar aquesta activitat ancestral al context climàtic actual, i alhora vetllar pel bon estat dels ecosistemes d’espais oberts.
Des de 2021, l’Observatori de recerca del Parc ha tutoritzat les pràctiques universitàries de 30 alumnes, ha dirigit 10 Treballs de Final de Grau i 6 Treballs de Final de Màster. S’han ofert sortides de camp interpretatives a més de 300 alumnes universitaris com a part d’assignatures, cursos o màsters universitaris; s’han organitzat més de 30 xerrades divulgatives obertes al públic general a través de tres cicles de xerrades de ciència. El 2024 es van organitzar també unes jornades de recerca amb 76 comunicacions de la recerca que s’està duent a terme en l’àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu. A través del programa de beques Salvador Grau i Tort, s’ha donat suport a la implementació de 33 projectes de recerca a l’Alt Pirineu, que ha servit per captar nou talent (90% dels projectes eren liderats per personal investigador predoctoral o postdoctoral), i per captar inversió en recerca, ja que un 95% dels projectes estaven alhora co-finançats per projectes nacionals o internacionals.
L’Observatori de recerca també treballa per establir parcel·les de seguiment de la biodiversitat en ecosistemes fràgils (per exemple, en molleres, pastures alpines, congesteres i boscos madurs), i per promoure el monitoratge a llarg termini del canvi climàtic (per exemple, establint transsectes per monitoritzar l’escalfament diferenciat en altitud, juntament amb el Servei Meteorològic de Catalunya, o establint parcel·les de seguiment permanent del permafrost). Aquest esforç és clau per entendre l’evolució dels ecosistemes pirinencs en un context de canvi climàtic i global. “Entendre i anticipar-nos als canvis és essencial per conservar aquest territori d’alt valor natural”, apunta Oriol Grau, coordinador de l’Observatori i investigador associat al CREAF.
La col·laboració transfronterera amb els parcs veïns d’Andorra i l’Arièja també és un pilar fonamental per abordar la gestió d’un territori de muntanya i orogràficament complex. “La recerca i la gestió han d’anar de la mà, no només a nivell local sinó també transfronterer”, conclou el director del Parc Natural Marc Garriga.
El Parc Natural de l’Alt Pirineu aspira que aquest Observatori de Recerca esdevingui un referent per a altres espais naturals protegits per promoure que el coneixement científic estigui més a l’abast per la presa de decisions de gestió a escala local. "Em consta que altres Parcs Naturals de Catalunya i la pròpia administració de la Generalitat de Catalunya segueixen amb molta atenció aquesta iniciativa i s'està consolidant com a una referent per a la gestió del espais protegits" explica Francisco Lloret. La combinació de coneixement científic, implicació de la societat local i compromís amb una gestió adaptada al territori és clau per afrontar els reptes de conservació i sostenibilitat del futur.