#abcc9a
Referència
Galiana N., Lurgi M., Montoya J.M., Lopez B.C. (2014) Invasions cause biodiversity loss and community simplification in vertebrate food webs. Oikos, 123: 721-728.
DOI: 10.1111/j.1600-0706.2013.00859.x
Fitxa elaborada per
Un mètode "multi-espècie" per predir els efectes de les invasions biològiques sobre les comunitats de vertebrats
2014
Objectiu
Avaluar l'efecte que tenen les invasions biològiques sobre les comunitats naturals riques en espècies, des d'un punt de vista del conjunt de les espècies que hi pertanyen i de les seves interaccions que s'estableixen entre elles dins la xarxa alimentària.
En últim terme, ajudar a interpretar d'una manera holística l'amenaça que suposen les invasions en el funcionament dels ecosistemes dins d'un context de canvi global.
Mètodes bàsics
Hem estudiat els factors que determinen que una invasió tingui èxit, així com els efectes que té sobre les espècies nadiues. Però a diferència de la majoria d'estudis sobre invasions, que es centren en una sola espècie o grup taxonòmic, hem considerat el conjunt d'espècies que formen part de la xarxa alimentària.
Per mitjà de models experimentals, hem dissenyat 9 xarxes tròfiques de vertebrats a base d'introduir espècies virtuals amb diferents rols ecològics i pertanyents a diversos nivells de la cadena alimentària (aus de presa / altres aus / mamífers carnívors / altres mamífers / rèptils / amfibis). Pel que fa a l'espècie invasora, hem contemplat diferents característiques, com ara el nombre de predadors que la poden atacar, els límits de reserva energètica que poden tolerar sense extingir-se i la amplitud de la seva dieta. D'aquesta manera, podem ajudar a predir les possibilitats d'èxit que té una invasió.
Resultats principals
Les comunitats naturals on la xarxa alimentària és més simple, és a dir, amb menys espècies i menys connectades entre elles, són les més vulnerables a les invasions. D'altra banda, en les comunitats de vertebrats, els mamífers menys connectats dins la xarxa tròfica són potencialment els invasors més perillosos, mentre les aus poc connectades amb altres espècies són les que es troben més en perill.
Les invasions tenen un doble efecte sobre la biodiversitat d'un ecosistema: d'una banda, fan disminuir el número d'espècies, i alhora redueixen el número de connexions entre les diferents espècies dins la xarxa alimentària.
Conclusions
Dins un context de canvi global on els ecosistemes estan més amenaçats per les invasions biològiques, aquest mètode empíric per analitzar les xarxes alimentàries i els diferents factors que influeixen en l'èxit d'una espècie invasora, contribueix a predir millor les vulnerabilitats i les conseqüències de les invasions en els ecosistemes naturals.
