#a2a2a0
Referència
An impact evaluation framework to support planning and evaluation of nature-based solutions projects
Fitxa elaborada per
Solucions que ens dóna la natura als conflictes urbans segons un informe europeu
2017
Objectiu
El projecte EKLIPSE va rebre la petició de la Comissió Europea de presentar un informe on es resolguessin diferents “reptes” de la societat urbana i peri-urbana mitjançant la natura.
Mètodes bàsics
L’informe recull 10 reptes reals de les ciutats i àrea metropolitana i presenta per a cada un d’ells unes solucions basades en la natura (nature-based solutions). A més, s’afegeixen les accions potencials que es requereixen per solucionar el repte, els impactes esperats i els indicadors d’èxit. També s’exposa un cas d’exemple actual.
Les 10 temàtiques a estudi són:
- Contribució de les nature-based solutions a la resiliència climàtica.
- Gestió de l’aigua
- Gestió dels espais verds (incloent conservació de la biodiversitat urbana).
- Qualitat de l’aire
- Regeneració urbana
- Plans participatius i governança
- Justícia i cohesió socials
- Salut pública i benestar
- Potencial per oportunitats econòmiques i treballs verds
Resultats principals
Indagarem en un dels reptes per posar-ho com a mostra, la resta es podran consultar en l’informe (que apareix al final de la fitxa o en aquest enllaç).
Repte 5. Qualitat de l’aire.
La qualitat de l’aire concerneix tot el món, sobretot les àrees urbanes, degut a les seves conseqüències directes en la salut humana. En l’agenda política, les qüestions de qualitat de l’aire poden anar lligades també a la mitigació del canvi climàtic, ja que redueixen les emissions. Les solucions basades en la natura també exploten aquesta sinergia. En aquest cas la solució té relació amb el verd urbà. La vegetació elimina contaminants atmosfèrics, a través de la deposició en sec.
Accions potencials: plantació d’arbres (en jardins domèstics privats, als carrers, als parcs de la ciutat), creació de jardins urbans en terrasses i parets, manteniment de la infraestructura verda existent.
Impactes esperats: reducció de la pol·lució i co-beneficis (mitigació de l’escorrentia d’aigües pluvials, regulació microclimàtica, hàbitat i provisions per la biodiversitat, blindatge al soroll, serveis recreatius i culturals).
Indicadors: mesures anuals de captació de contaminants per part de la vegetació, millora neta de la qualitat de l’aire (contaminants produïts en relació amb captats), flux de contaminants per m2 a l’any, indicadors d’impactes en la salut (morts prematures, admissions hospitalàries evitades), etc.
Cas exemple: Barcelona. A la capital catalana el 36,8% de l’àrea està representada per zones verdes i al 2008 es van comptar més de 153.000 arbres als carrers, el doble que 30 anys abans. Actualment, el nombre segueix augmentant fins a 235.00 i aquest 2017 es posa en marxa el Pla director de l’arbrat (2017-2037), que proposa introduir espècies d’arbre més variades i preparades pel canvi climàtic. Segons els experts, aquests avenços s’estan fet gràcies a que és una ciutat dotada de plans de gestió amb accions definides, com per exemple convertir els patis en espais verds, crear jardins comunitaris o promoure plans de conservació com el ‘Pla del verd i la biodiversitat de Barcelona 2020’.
Conclusions
Aquest informe serveix com a guia per a tots aquells grups de recerca que treballen en solucions basades en la natura (nature based-solutions). Ens marca els punts que actualment la Comissió considera prioritaris en investigació, vinculats a àrees urbanes i canvi global. A l’hora que aquests grups vulguin demanar un projecte europeu, és molt recomanable parar atenció en els indicadors que consten en el document.
