S’han detectat un total de 132 activitats de silvopastura a Catalunya, i la majoria passen més del 50% del temps en zones de matollars o boscos, que representen entre el 25 i el 75% de la superfície total pasturada. 

El número de caps de bestiar és força variable, i predominen els ramats entre 25 i 200 caps. La major part de l’aprofitament dels ramats és per carn. 

El 56,7% tenen ramats d’un sol tipus d’animal (vaques, ovelles, cabres, cavalls o rucs) i el més utilitzat és el ramat de cabres, mentre que un 43,3% tenen ramats mixts, predominantment de cabres i ovelles. 

Bona part dels pastors i pastores entrevistats tenen més de 40 anys, i 50% fa menys de 10 anys que exerceixen de pastor/a. El 90% de les persones entrevistades tenen el ramat de la seva propietat. 

D’altra banda, el tipus de pastura dirigida assoleix gairebé el 50% dels ramats, mentre que només un 16,67% fan pastura lliure. Un percentatge similar disposa de tancats amb pastor elèctric i un altre tant, realitza pastura mixta amb tancats i dirigida, de forma combinada. 

Pel que fa a l’alimentació, cal indicar que tots els tipus de ramats reben menjar complementari, en un 19% les cabres, un 16% les ovelles, un 7% les vaques i un 1% els cavalls. Així, el 46,2% d’aquest menjar complementari és cultivat pròpiament pels pastors i pastores. 

Quan s’analitzen les dades per sexe, les dones pastores entrevistades han començat la seva activitat des de fa uns 20 anys i n’hi ha gairebé el doble que fa entre 11 i 20 anys que són pastores respecte a les que son de recent incorporació dels darrers cinc anys. Així doncs, tots els qui fa més de 21 anys que són pastors són homes. A més, les pastores tendeixen a treballar més en grup.  

Imatge

• Pel que fa a les dades socioecològiques: 

El 97% dels pastors i pastores han detectat un canvi en la disponibilitat d’aigua per als ramats. Només un terç dels ramats compten amb punts d’aigua naturals per abastir-se i tan sols dos dels ramats tenen suport extern per omplir els abeuradors. 

El 90% dels pastors i pastores mostren preocupació per l’elevat risc d’incendi en el que es troba la finca on pasturen, i tan sols un 37% afirma que existeix un pla de prevenció d’incendis a la zona on pastura. 

Un 70% dels ramats pasturen en espais naturals protegits i els boscos que els ramats pasturen més, amb les mateixes proporcions, són els de coníferes, els d’escleròfil·les i també les bosquines i matollars. 

Segons els pastors/es entrevistats, el principal requisit tingut en compte a l’hora d’escollir les zones de silvopastura és la vegetació (67%). Tot i així, durant les entrevistes es posa de manifest que el 79,3% dels ramats té dificultats per entrar a zones pasturades per l’estat en el que es troba la vegetació. 

Totes les persones entrevistades afirmen que els preocupa la conservació de la biodiversitat. 

Pel que fa a la percepció dels efectes de la silvopastura sobre el sòl, tan sols un 16,7% ha observat els impactes positius de la silvopastura (en les femtes i la trepitjada del terreny), enfront del 43% que creu que aquests impactes són negatius, i un 13,3% indica que no generen cap efecte. 

• Pel que fa a les dades socioeconòmiques: 

El 56,7% dels pastores i pastores afirma que l’activitat de pastura és la seva principal font d’ingressos, mentre que la resta afirma que té altres ocupacions complementàries. 

El 93% afirma que és necessari que el sector rebi ajudes econòmiques per part de l’administració per poder tirar endavant l’activitat, tot i que la majoria també manifesten el desig de poder ser autosuficients. 

Segons les persones entrevistades, el 80% de la despesa va destinada a l’alimentació del ramat, seguit d’un 10% en sous de treballadors/es, un 3% en despeses de llum i un 7% en altres despeses. 

Un 76,7% afirma que cobreix les despeses amb els ingressos percebuts, mentre que el 23,3% no ho aconsegueix, i per tant, entra en pèrdues. 

El 83,3% dels terrenys pasturats són de titularitat privada. 

• Pel que fa als resultats del treball interdisciplinari: 

S’han prioritzat de manera consensuada les següents accions com a necessitats per millorar la silvopastura a Catalunya: 

1. Creació d’una “xarxa d'infraestructura blava”, és a dir, infraestructura (basses, etc...) que asseguri aigua pels ramats i el manteniment de la biodiversitat.
2. Fer accions per demanar un canvi polític de la ramaderia intensiva cap a la ramaderia extensiva sostenible.

Així com també es van prioritzar, amb la mateixa metodologia, les següents accions com a necessitats d’enxarxament i ajuda mútua entre els diferents actors/es (pastors/es, propietat, associacions i ciència): 

1. Crear noves figures “de persones acompanyants”, personal tècnic, que treballi per connectar els diferents col·lectius i vetlli per promoure la silvopastura sostenible.
2. Crear una nova plataforma digital (tipus web o fòrum) que serveixi per posar en contacte, promoure i compartir necessitats i bones pràctiques entre els diferents col·lectius implicats en la silvopastura (amb seccions tipus: jo tinc/jo necessito).

I s’han creat els següents materials:

1. Informe “La silvopastura a Catalunya. Diagnosi etnoecològica i interdisciplinària”.
2. Cartografia pròpia (pastors/es identificats/des, transsectes demostratius, i solapament entre zones de silvopastura i presència de flora i fauna d’interès i protegida).
3. “Protocol per a una silvopastura sostenible”  
4. Web Silvodivers: https://silvodivers.creaf.cat/ amb informació i materials de transferència del projecte i un taulell d’anuncis on es pot oferir i/o sol·licitar ramats, terres de pastura, etc.
5. Infografies: Com és la silvopastura a Catalunya?, Checklist per a la silvopastura sostenible, Com pot ser possible la convivència entre la flora amenaçada i la silvopastura?