La Directiva Marc de l’Aigua (DMA; Comissió Europea 2000) va regular la gestió dels sistemes fluvials i va  incloure, en part, els RTs. Tot i així, actualment cada estat membre utilitza els seus propis mètodes per avaluar l'estat ecològic dels RTs. 

A la Instrucció de Planificació Hidrologica (IPH) s'esmenten específicament els RTs per a l'establiment dels cabals ambientals i per a l'avaluació hidrològica, on els rius es classifiquen en 4 tipologies: permanents, temporals o estacionals, intermitents o fortament estacionals, i efímers.

Les metodologies actuals per avaluar l'estat ecològic van ser dissenyades i desenvolupades per a rius permanents i per tant són inexactes per valorar l'estat ecològic dels RTs.

En el marc del projecte LIFE+ TRivers es va desenvolupar el TREHS (Estat Ecològic i Hidrològic dels Rius Temporals) (Gallart et al. 2017), una eina que permet als gestors (1) conèixer el règim hidrològic real dels RTs fins i tot sense dades d'estacions d'aforament, (2) avaluar l'estat hidrològic d'un riu comparant el règim hidrològic real amb el natural, (3) proporcionar un calendari sobre l'estat aquàtic més probable a cada moment per guiar el mostreig, i (4) classificar i representar en un triangle denominat FPD (Flow, Pools and Dry plot, per les sigles en anglès) els RTs en 8 hidrotips, en funció de la freqüència relativa de flux (Mf), tolls desconnectats (Mp) i lleres seques (Md) durant un any. 

Més recentment, la Guia per a l'avaluació de les aigües superficials i subterrànies, publicada l'octubre de 2020 (MITECO 2020), adopta la metodologia TREHS i simplifica els 8 hidrotips en els 4 per a cabals ambientals definits a la IPH.

En aquest treball s'han identificat 7 reptes que cal tenir en compte per a la correcta avaluació de l'estat ecològic dels RTs i 5 oportunitats que podrien contribuir, específicament, a fer front a aquests reptes.

Reptes per a l'avaluació de l'estat ecològic a rius temporals: 

• REPTE 1: Diferenciació entre rius temporals naturals o hidrològicament impactats.          Diferenciar entre RTs naturals o hidrològicament impactats és complex, i disposar d'informació sobre el règim natural del riu, així com dels seus impactes hidrològics potencials és clau.
• REPTE 2: Diferenciació entre pertorbació natural i antròpica.
  Les comunitats aquàtiques dels RT estan formades per espècies de caràcter generalista, i algunes espècies amb adaptacions específiques, cosa que els permet fer front a les condicions canviants. Això comporta que la resposta a les pertorbacions antròpiques no sigui clara i pugui confondre's amb els efectes de la pròpia pertorbació natural que suposa la temporalitat.
• REPTE 3: Desenvolupament d'índexs biològics per a gorgs desconnectats.
   Els gorgs són hàbitats clau per a la conservació de nombroses espècies, ja que actuen com a refugis de biodiversitat aquàtica a nivell local i regional. Actualment, però, no exisiteixen index dissenyats per avaluar la qualitat biològica d’aquests.
• REPTE 4: Desenvolupament d'índexs biològics per a llits secs.
  Les comunitats aquàtiques dels RT tenen poques espècies, la majoria generalistes, ja que l'assecat comença abans que es desenvolupin comunitats complexes i diverses. Per tant, hi ha una necessitat urgent d'identificar nous indicadors que, per exemple, considerin les comunitats biològiques terrestres de lleres seques i/o les plantes terrestres com a indicadors de salut dels ríus
• REPTE 5: Evaluació de la qualitat a través de l'ús d’indicadors físico-químics.
  S’han de conèixer quines mètriques fisico-químiques s’haurien d’utilitzar per avauar l’estat ecològic dels RT.
• REPTE 6: Adaptació dels índexs hidrogeomorfològics.
  Actualment, la qualitat hidrogeomorfològica dels RTs és rarament avaluada a través d'indicadors i índexs a l'ús, alguns intents proposats: l'Índex d'Alteració de Rambles (IAR: Suárez i Vidal-Abarca 2008), l'Índex Hidro- Geomorfològic adaptat a rius efímers (IHG: Ollero et al. 2021), El Morphological Quality Index (MQI: Rinaldi et al. 2013), o el Geomorphic Status (GS: Lobera et al. 2015). Aquests índexs tenen en compte les alteracions hidrològiques dels cossos d'aigua, les modificacions o els impactes que pateixen la llera i l'hàbitat riberenc circumdant. Però encara no s’utilitzen de manera rutinària per l’estat ecològic dels RT.
• REPTE 7: Utilitat i aplicació de la teoria de metacomunitatsUtilidad y aplicación de la teoría de metacomunidades.
  La manera com s'ha d'incorporar la combinació de factors locals i regionals en la determinació de l'estat ecològic només s'ha abordat teòricament, la seva aplicació pràctica passa per considerar els factors regionals en sentit ampli.

Oportunitats per a l'avaluació de l'estat ecològic a rius temporals:

• Noves eines a l'abast: l'ús del metabarcoding 

                En sistemes tan sensibles i dinàmics com els RTs, l'ús de tècniques moleculars no invasives, com ara les eines de seqüenciació massiva (metabarcoding), han suposat una autèntica revolució a causa de la seva alta eficàcia per obtenir la composició d'espècies d'una comunitat sense necessitat d'invertir esforços i detectar presència d'espècies aquàtiques en aigua o sediment sense haver de prendre una mostra biològica

• Índexs alternatius per a l'avaluació de l'estat ecològic

                Avaluar la comunitat també des del punt de vista funcional, així com quantificar la capacitat de resistència i resiliència de les comunitats davant de pertorbacions (naturals o antròpiques).

• Bases de dades massives producte de col·laboració internacional i sensors remots.

                En els darrers anys han proliferat les col·laboracions científiques internacionals destinades a la recopilació de grans bases de dades que cobreixen amplis gradients temporals i espacials. Moltes d'aquestes bases de dades inclouen RTs i podrien ser utilitzades per testar hipòtesis ecològiques i desenvolupar estratègies específiques per gestionar-les i conservar-les.

• Ciència ciutadana: implicació social a l'avaluació de l'estat hidrològic i ecològicla ciència. 

                La ciència ciutadana és un bon recurs per generar coneixement científic complementari i fiable per als gestors, a més també hi juga un paper essencial fomentant l'adquisició de nous coneixements i habilitats per part de la ciutadania i, crea més consciència sobre la biodiversitat i el valor ecològic dels ecosistemes.

Imatge