Referència

Garcia-Garin, O., Burzón, M., Cardona, L., & Ramos, R. (2025). Plastic exposure risk for coastal seabirds varies seasonally with freshwater runoff. Science of the Total Environment, 976, 179316. https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2025.179316

Autors/es

Odei Garcia-Garin, Mireia Burzón, Luis Cardona & Raül Ramos

Fitxa elaborada per

Quan i on cal actuar per reduir l’exposició de les aus marines als plàstics?

Encara sense vots
Fotja observant una bossa de plàstic a la riba d'un espai aquàtic. Autor: Guda Oly (Flickr)
2025
Objectiu

Aquest estudi analitza com varia al llarg de l’any l’exposició de tres espècies de xatracs (aus marines costaneres) al risc que suposa la contaminació per plàstics flotants al Delta de l’Ebre. Els objectius principals són:

  • Quantificar la densitat estacional de plàstic marí flotant (FMML) i microplàstics (MP) en dues badies del Delta.
  • Estimar la densitat de les tres espècies de xatracs presents en l’àrea (xatrac menut, comú i becllarg).
  • Avaluar el grau de coincidència espacial entre zones amb molta brossa plàstica i les àrees d’alimentació dels xatracs.
  • Identificar els períodes i espais de màxim risc per orientar accions de gestió i conservació.
Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: Parc Natural del Delta de l’Ebre (Catalunya)

L’estudi es va dur a terme entre octubre de 2021 i juny de 2022 al Parc Natural del Delta de l’Ebre. Es van realitzar:

  • 18 vols de dron per temporada per detectar macroplàstics flotants.
  • 18 mostrejos amb xarxa manta per capturar microplàstics a la superfície marina.
  • Censos de xatracs amb observadors embarcats, aplicant mètodes de transectes lineals per estimar la seva densitat.
  • Anàlisi estadística mixta per entendre l’efecte de la zona, la temporada i la ubicació dins o fora de la badia sobre la densitat de plàstics i xatracs.
  • Mapes de risc generats per superposar la densitat d’aus i plàstics i identificar àrees d’exposició crítica.
Resultats principals

Densitat de plàstics flotants (FMML i MP)

  • Tant els macroplàstics com els microplàstics van mostrar màxims a la tardor i primavera, coincidint amb episodis de forta escorrentia fluvial i drenatge agrícola.
  • Els microplàstics van ser presents a totes les mostres, amb densitats màximes superiors a 190.000 ítems/km² a la primavera.
  • Els polímers més comuns van ser polietilè, polipropilè i cel·lofana, associats a embalatges i residus domèstics.

Densitat de xatracs

  • El xatrac becllarg es va observar durant tot l’any; el comú i el menut, només a la primavera i estiu, coincidint amb la cria.
  • El 10% dels xatracs observats estaven caçant, fet que confirma que l’àrea s’utilitza com a zona d’alimentació, no només de pas.
  • La densitat més alta es va registrar al nord del Delta a l’estiu, amb més de 34 individus/km².

Risc d’exposició

  • Els mapes d’exposició mostren àrees de risc elevat a la primavera i la tardor, quan coincideixen altes densitats de plàstics i aus.
  • La badia dels Alfacs i la part nord del Delta són els punts més crítics.
  • L’estacionalitat del risc s’associa clarament a canvis en el cabal del riu i l’ús agrícola de l’aigua.
Conclusions

Aquest treball demostra que el risc d’exposició a plàstics per part d’aus marines no és constant al llarg de l’any, sinó que depèn de manera crítica de l’estacionalitat hidrològica. L’estudi evidencia com l’escorrentia fluvial i agrícola incrementa la càrrega de plàstic al mar, afectant especialment espècies com els xatracs, que crien i s’alimenten en aquestes zones.

A més, revela que l'exposició no és només per contacte directe amb plàstics grans (entramps o ingestió accidental), sinó també mitjançant l'acumulació de microplàstics als peixos que formen part de la seva dieta, amb possibles efectes toxicològics a llarg termini.

Aquest estudi ofereix informació pràctica clau per a la gestió i conservació d’aus marines:

  • Cal incorporar la variable temporal (estacionalitat) a les estratègies de seguiment i gestió.
  • És prioritari aplicar mesures preventives i de mitigació durant la primavera i la tardor, quan el risc és màxim.
  • La col·laboració amb entitats de gestió del reg i la depuració pot ser decisiva per reduir l’aportació de plàstics des de terra.

Conèixer on i quan es produeix el risc és essencial per orientar accions efectives i protegir espècies vulnerables com els xatracs.