#f5c66f
Referència
Clara Lago, Àlex Giménez-Romero, Marina Morente, Manuel A Matías, Aránzazu Moreno, Alberto Fereres, Degree-day-based model to predict egg hatching of Philaenus spumarius (Hemiptera: Aphrophoridae), the main vector of Xylella fastidiosa in Europe, Environmental Entomology, Volume 52, Issue 3, June 2023, Pages 350–359, https://doi.org/10.1093/ee/nvad013
Fitxa elaborada per
Quan actuar contra el vector de la Xylella? Un model tèrmic per predir l’eclosió de "Philaenus spumarius"
2023
Objectiu
L’estudi desenvolupa i valida un model basat en l’acumulació de temperatura per predir quan eclosionen els ous de Philaenus spumarius, el principal vector de Xylella fastidiosa a Europa. Aquest bacteri pot causar malalties greus en diverses espècies vegetals, com la malaltia de Pierce en vinya, i representa un risc important per a cultius i ecosistemes mediterranis.
L’objectiu aplicat és disposar d’una eina que permeti identificar el moment més adequat per actuar sobre les nimfes, abans que arribin a l’estadi adult i puguin contribuir a la dispersió de la malaltia.
Mètodes bàsics
Àrea d’estudi: Zona centre d’Espanya i península Ibèrica.
Els autors van seguir l’eclosió d’ous de P. spumarius en gàbies situades a quatre localitats de camp, a diferents altituds, a la zona centre d’Espanya: Alcalá de Henares, Bustarviejo, Mataelpino i Pedrezuela. En aquestes gàbies es van introducir dispositius per enregistrar temperatura i humitat relativa de manera horària, mesurant les condicions experimentades pels ous.
Amb aquestes dades es va construir un model de graus-dia acumulats; és a dir, un model que relaciona el desenvolupament dels ous amb l’acumulació de calor útil al llarg del temps. El model es va calibrar amb les dades de camp i es va validar amb observacions independents de nimfes acabades d’emergir en diferents regions d’Espanya entre 2016 i 2021. Finalment, es va utilitzar per estimar el moment òptim d’aplicació de mesures de control contra les nimfes.
Resultats principals
L’eclosió de les nimfes es va produir entre principis de març i principis de maig als assajos de camp, amb diferències entre localitats. Aquesta emergència es va allargar aproximadament dos mesos, fet que indica que una única actuació no es suficient per cobrir tota la finestra d’aparició de nimfes.
El model més coherent amb les observacions va ser el que situava l’inici de l’acumulació de graus-dia a l’1 de desembre. Amb aquest punt de partida, els llindars tèrmics estimats van ser: temperatura base de 9,2 °C, temperatura òptima de 23,4 °C i temperatura màxima de 34,2 °C.
Els resultats mostren que la millor estratègia de control és actuar en dos moments diferents, no en una sola data. Aquesta doble actuació permetria assolir una eficàcia superior: fins al 87% al nord d’Espanya i fins al 78% al sud d’Espanya, davant del 67% i el 58%, respectivament, si només s’aplica una actuació.
Per al nord d’Espanya, l’estudi recomana una primera actuació quan la probabilitat acumulada d’eclosió arriba al 40% i una segona actuació quan arriba al 90%. Per al sud d’Espanya, la primera actuació s’hauria d’aplicar al 30% d’eclosió acumulada i la segona al 90%.
Aquest resultat és especialment rellevant per a la gestió perquè les nimfes tenen una mobilitat limitada, mentre que els adults es desplacen activament. Per tant, actuar durant l’estadi nimfal redueix el risc que el vector contribueixi a la dispersió de Xylella fastidiosa.
Conclusions
L’estudi aporta una eina de suport a la decisió per ajustar el calendari de control de Philaenus spumarius a les condicions tèrmiques locals. La principal aportació és que el moment del tractament no es defineix per una data fixa del calendari, sinó per l’estat previst de desenvolupament de la població del vector.
Per a la gestió ambiental i agrària, això permet planificar actuacions més oportunes, evitar intervencions massa primerenques o massa tardanes i millorar l’eficiència dels tractaments dirigits a les nimfes. En un context de risc associat a Xylella fastidiosa, aquest enfocament pot ajudar a reduir la capacitat de dispersió del vector i a reforçar les estratègies de prevenció i gestió integrada.
L’aplicació pràctica passa per alimentar el model amb dades meteorològiques locals. La web indicada, que aplica el model amb dades d’AEMET en temps real, pot facilitar aquesta transferència del coneixement científic cap a una eina operativa per assessorar sobre el moment òptim de tractament: https://pseggs.ifisc.uib-csic.es/