Els estudis mostren que el risc d’establiment de la malaltia de Pierce no depèn només de la presència de Xylella fastidiosa, sinó de la combinació entre temperatures favorables, supervivència hivernal del bacteri, presència de vectors i dinàmica de transmissió. Això és especialment important per a la gestió, perquè indica que els mapes de risc han d’anar més enllà de la distribució potencial del patogen o del vector i incorporar processos epidemiològics reals.

El primer estudi estableix la base del model i mostra que, a escala mundial, moltes zones vitivinícoles es troben en situacions de no risc, transició o risc epidèmic baix, mentre que les zones amb risc moderat o alt són més limitades fora dels Estats Units. A Europa, el model identifica àrees de risc en ambients mediterranis i en algunes conques fluvials, fet que reforça la importància de considerar les condicions locals, la connectivitat territorial i els paisatges vitivinícoles de vall en la vigilància fitosanitària. 

Les projeccions futures del segon estudi indiquen que el canvi climàtic pot modificar substancialment el risc a Europa, però no de manera homogènia. L’augment del risc es concentra sobretot en determinades regions vitivinícoles europees, mentre que altres àrees mostren tendències diferents. Per tant, les estratègies de prevenció i seguiment han de ser territorialment específiques i basades en projeccions climàtiques regionals. 

El tercer estudi demostra que la resolució de les dades climàtiques és determinant: amb dades d’alta resolució apareixen zones de risc que poden quedar poc representades amb dades més agregades. Aquest resultat és clau per a territoris vitivinícoles amb relleu complex, valls fluvials i microclimes locals, com passa en moltes zones mediterrànies.

Els resultats més rellevants per a la gestió són:

• A Europa, el model inicial estima que el 92,1% del territori analitzat es troba en zones sense risc, mentre que el 6,1% se situa en zones de risc epidèmic. La resta es troben actualment en “zones de transició” on el model projecta una major incertesa sobre el risc d’establiment de la malaltia.
• El canvi climàtic incrementa significativament el risc a Europa per sobre dels +2 °C d’escalfament global, especialment en regions vitivinícoles importants de França, Itàlia i Portugal.
• Per sobre dels +3 °C, l’estudi identifica un possible punt crític, a partir del qual la malaltia podria expandir-se més enllà de l’àmbit mediterrani. Alhora, es projecten tendències decreixents de risc a Espanya, cosa que mostra que l’efecte del canvi climàtic és desigual segons la regió.
• Les dades climàtiques d’alta resolució gairebé dupliquen l’àrea de vinya considerada en risc a Europa, passant del 21,8% al 41,2% de les localitzacions analitzades. Aquest increment revela zones sensibles que podien quedar amagades amb dades climàtiques de menor resolució.
• El ritme d’augment de l’àrea en risc a Europa també és més elevat amb dades d’alta resolució, passant d’una estimació de 2.530 km²/any amb dades de resolució mitjana a 4.162 km²/any amb dades d’alta resolució.
• Les zones de vall, vessants, àrees properes a rius i paisatges amb forta heterogeneïtat topogràfica apareixen com a punts especialment importants per afinar la vigilància, perquè poden presentar microclimes favorables que no es detecten bé amb dades climàtiques més agregades.