#d0b392
Referència
Stohlgren, T. J., Pyšek, P., Kartesz, J., Nishino, M., Pauchard, A., Winter, M., ... & Font, X. (2011). Widespread plant species: natives versus aliens in our changing world. Biological invasions, 13(9), 1931-1944.
Fitxa elaborada per
Patrons de distribució de les espècies invasores a diferents regions del món
2011
Objectiu
Quantificar el nivell d’invasió de diverses regions del món en termes de les espècies de plantes més àmpliament distribuïdes (nadius vs exòtiques).
Mètodes bàsics
S’ha recopilat informació de la distribució de les 10 espècies de plantes vasculars més àmpliament distribuïdes en cada regió, basant-se en la seva freqüència, definint-les en subregions o en cel·les de 10km de costat. S’ha comparat la fracció d’espècies de plantes natives i exòtiques amb la llista de les àmpliament distribuïdes, i s’han realitzat diferent anàlisis estadístiques per comprovar si existien diferències entre regions.
Resultats principals
Les espècies exòtiques representen un 51,3% de les 120 espècies de plantes àmpliament distribuïdes a Amèrica del Nord, un 43,3% a Nova Gal·les del Sud (Austràlia), un 34,2% a Xile, un 29,7% a Argentina, i un 22,5% a la República de Sud-àfrica. A Europa, les espècies exòtiques tan sols representen un 1% de les espècies de plantes més esteses. En totes les regions, si comparem les espècies exòtiques en relació a les espècies natives, estan ben distribuïdes (10 comparacions) o més àmpliament distribuïdes (5 comparacions).
Conclusions
Aquests patrons destaquen l’alta contribució que les espècies invasores de plantes fan a través de patrons de dominància florística en les diferents regions. Moltes de les plantes més esteses són exòtiques, i en particular espècies procedents d'Europa i Àsia apareixen com els principals contribuïdors de la homogeneïtzació de la flora d’Amèrica. L’extensió espacial de la invasió hauria de ser incorporat en estudis d’avaluació d’invasions, estudis de globalització i en l’avaluació dels riscos.
