#A2DEDE
Referència
Sánchez González, J.R. & Casals, F. (2025). Running water habitats. In: C. Olmeda & V. Stanová (eds.), Technical guidelines for assessing and monitoring the condition of Annex I habitat types of the Directive 92/43/EEC. Luxembourg: Publications Office of the European Union, ISBN 978-92-68-32005-1. https://doi.org/10.2779/8297979
Fitxa elaborada per
Nous indicadors per avaluar l’estat dels hàbitats fluvials europeus
Riu Pelabarda, Picos de Europa / © J. R. Sánchez González
2025
Objectiu
Proporcionar un marc comú i estandarditzat per avaluar i fer el seguiment de l’estat dels hàbitats d’aigües corrents naturals o seminaturals dins de l’Annex I de la Directiva Hàbitats.
Mètodes bàsics
Les directrius es basen en una revisió de metodologies existents als Estats membres i proposen un sistema harmonitzat d’avaluació. Es defineixen variables de condició quantitatives per mesurar l’estat dels hàbitats, classificades segons la seva rellevància ecològica (essencials, específiques i recomanades). El marc inclou criteris per establir valors de referència i llindars ecològics, així com diferents enfocaments per agregar resultats. L’àmbit d’aplicació són els trams de rius i rierols de totes les regions biogeogràfiques europees incloses dins del subgrup 32 d’aigües corrents de l’Annex I de la Directiva Hàbitat.
Resultats principals
Les directrius estableixen una base sòlida per millorar l’avaluació dels hàbitats fluvials a escala europea:
- Es defineix el concepte de variables de condició com a element central per avaluar el funcionament i la qualitat ecològica dels rius.
- Es proposa un sistema estructurat per determinar si l’estat de l’hàbitat és favorable (bo/no bo) a partir de llindars ecològics.
- Es posen en relleu les diferències conceptuals entre la Directiva Hàbitats (basada principalment en vegetació) i la Directiva Marc de l’Aigua (basada en processos ecològics), tot identificant la necessitat de coordinació.
- Es destaca la importància del règim hidrològic, la connectivitat i el transport de sediments com a factors clau en l’estructura i funció dels ecosistemes fluvials.
- Es constata la manca actual d’un vincle clar entre la classificació d’hàbitats fluvials i les tipologies de rius de la Directiva Marc de l’Aigua.
- Es proporcionen recomanacions per harmonitzar metodologies, integrar dades existents i reforçar els programes de monitoratge.
Conclusions
Aquestes directrius representen un pas clau cap a una gestió més coherent i efectiva dels ecosistemes fluvials europeus, especialment en un context de forta pressió ambiental i pèrdua accelerada de biodiversitat. L’establiment d’indicadors comuns i metodologies comparables permet millorar la presa de decisions, orientar les accions de conservació i reforçar la coherència entre polítiques europees. Per als professionals tècnics i gestors del territori, aquest marc ofereix una eina pràctica per avaluar l’estat ecològic dels rius amb criteris més robustos i aplicables, alhora que facilita la integració entre la Directiva Hàbitats i la Directiva Marc de l’Aigua.