#abcc9a
Referència
Keenan, T., Maria Serra, J., Lloret, F., Ninyerola, M., & Sabate, S. (2011). Predicting the future of forests in the Mediterranean under climate change, with niche‐and process‐based models: CO2 matters!. Global Change Biology, 17(1), 565-579.
Fitxa elaborada per
Models per predir el futur dels boscos mediterranis amb el canvi climàtic
2011
Objectiu
Avaluar i comparar dos models (basats en els nínxols i en els processos) per projectar el futur de la distribució actual de tres espècies forestals amb distribucions contrastades, utilitzant els diferents climes de l’Espanya continental.
Mètodes bàsics
Predir les distribucions de tres espècies forestals d’Espanya mitjançant un conjunt de models basats en el paquet BIOMOD-R. Aquestes espècies estan distribuïdes al llarg d’un gradient d’humitat: sequera (Pinus halepensis), condicions intermèdies (Quercus ilex) i més humides (Pinus sylvestris). Avaluar els canvis derivats del clima futur potencial en boscos actuals utilitzant tant l’enfocament del nínxol com els processos mecanicistes basats en el creixement (GOTILWA1). Utilitzar les simulacions de la productivitat dels boscos futura (amb i sense fertilització per CO2 ) per identificar els possibles processos responsables de les grans diferències observades en projeccions futures pels dos tipus de simulacions, i suggerir possibles millores en el model.
Resultats principals
Els resultats destaquen la variabilitat en la capacitat del model per estimar les distribucions actuals i la gran incertesa inherent en l'elaboració de projeccions futures. La fertilització per CO2 projecta un augment de les concentracions atmosfèriques de CO2 i mostra un augment en la productivitat del bosc en el model basat en els processos (malgrat l’augment d’estrès per sequera) de fins a tres vegades el de l’escenari de no-fertilització per CO2 durant el període de 2050-2080, mostrant un elevat contrast amb el model basat en els nínxols.
Conclusions
És important introduir aspectes de la biogeoquímica de la planta en els models de nínxol per tal d’obtenir projeccions realistes de les distribucions futures de les espècies. El futur de les actuals masses forestals del Mediterrani és molt incert, i cal una nova sinergia entre els models basats en els nínxols i en els processos per tal de millorar la capacitat de predicció.
