#d0b392
Referència
Carrillo, E., Ninot Sugrañes, J. M., Pérez-Haase, A., Carreras, J., & Ferré, A. (2023). Caracterización geobotánica de los bosques turbosos en el Pirineo central. Acta Botanica Malacitana, 48, 31–47. https://doi.org/10.24310/abm.v48i.16814
Fitxa elaborada per
Les molleres dels Pirineus amaguen una gran variabilitat en la retenció de carboni al sòl
2025
Objectiu
Avaluar la distribució i la quantitat total de torba i carboni orgànic als sòls de quatre molleres d’alta muntanya als Pirineus, i analitzar-ne els patrons en relació amb la fisiografia, la hidrologia i les comunitats vegetals.
Mètodes bàsics
Àrea d’estudi: Pirineus catalans, vessant ibèric (Pallars Sobirà). En concret, el treball se centra en quatre sistemes de mollera relativament complexos, situats a l’estatge subalpí: Pallerols, Rubió, Estanyeres i pla de Sotllo (de 1670 a 2186 m s.m.). A cadascun, s’hi troba un mosaic format per diferents hàbitats, com ara la mollera de Carex nigra, la de Trichophorum cespitosum, la mollera amb C. davalliana o els bonys d’esfagnes.
Vam mostrejar el sòl amb una sonda de mitja canya manual d’1 m de longitud, en diferents punts de cada mollera i distribuïts per la varietat d’hàbitats i de situacions hidro-morfològiques que s’hi trobaven. En total, vam obtenir mostra de sòl de 104 punts, en els quals preníem les coordenades geogràfiques i altres dades ecològiques (tipus d’hàbitat, recobriment de molses). De cada mostra en vam conservar separadament segments (submostres) de diferents profunditats. Al laboratori, de cada submostra vam calcular-ne el pes sec, el volum, i el pes després de cremar-ne la matèria orgànica en un forn a 450 °C. Això ens permeté calcular-ne la densitat aparent i el percentatge de matèria orgànica, i d’aquí al percentatge de carboni orgànic.
Finalment, vam expressar totes aquestes dades en forma de cartografia a cada sistema de mollera, emprant tècniques de GIS.
Resultats principals
1. Distribució i gruix de torba
- Els gruixos de torba (horizons amb més del 30% de matèria orgànica) són molt variables dins i entre les molleres estudiades. En general, la torba presenta gruixos d'entre 5 i 80 cm, amb alguns punts excepcionals entre 80 i 120 cm.
- Segons la definició estàndard de torbera (>30 cm de gruix de torba), només una part de la superfície amb vegetació de mollera pot considerar-se com a tal.
- El percentatge de torbera varia significativament entre molleres: del 27% a Pallerols fins al 97% a Sotllo. Aquestes diferències s’expliquen principalment per la dinàmica geomorfològica (més activa als sistemes riparis de baixa altitud) i per factors altitudinals.
2. Contingut i variació vertical de carboni
- De manera generalitzada, la concentració de carboni orgànic al sòl disminueix amb la profunditat, mentre que la densitat aparent augmenta.
- A Pallerols i Rubió, els nivells superficials contenen entre 180 i 380 g de C/kg de mostra seca (densitat aparent: 0,120–0,223), reduint-se a 50–200 g/kg a 50 cm de fondària.
- A Estanyeres i Sotllo, els valors superficials són més alts (360–450 g/kg; densitat aparent: 0,086–0,126), caient fins a 0–250 g/kg a la mateixa profunditat.
- Els valors acumulats de carboni orgànic al sòl se situen entre 140 Mg·ha⁻¹ (Pallerols) i 213 Mg·ha⁻¹ (Sotllo), xifres notablement més altes que les dels prats alpins i molt superiors a les de rasos o pedrusques.
Imatge
3. Relació entre vegetació i contingut de carboni
- La composició de la vegetació presenta només una correlació parcial amb el gruix de torva i el contingut de carboni en els sòls.
- Els valors més elevats de carboni es troben sistemàticament en hàbitats amb:
- Bonys de Sphagnum
- Comunitats de Trichophorum cespitosum
- Comunitats de Carex davalliana
- Les comunitats de Carex nigra mostren una elevada variabilitat: alguns sòls tenen valors alts de carboni, però d’altres són moderats o baixos. Això pot reflectir una colonització vegetal recent sobre substrats no torbosos.
- Els prats meso-higròfils que formen part del mosaic de mollera també presenten una gran variabilitat en els valors de carboni, probablement per una dinàmica vegetal més ràpida que el temps requerit per a la formació de torba.
4. Factors condicionants
- Els patrons observats reflecteixen la interacció entre múltiples factors ambientals:
- La geomorfologia local (amb aportacions litològiques o esllavissades) pot interrompre la formació de torba.
- La variabilitat hidrològica i la durada del període de creixement influeixen en les diferències globals entre molleres.
- La dinàmica de la vegetació és molt més ràpida que la dels processos edàfics, especialment en un context d’alta muntanya.
Conclusions
Aquest treball, tot i limitar-se a quatre sistemas de molleres, representa la primera aproximació detallada a l’estat de les molleres pirinenques com a embornals de carboni. Els resultats confirmen que es tracta d’ecosistemes altament variables i influïts per una combinació de factors locals (fisiografia, hidrologia, geomorfologia) i regionals (bioclima, durada del període de creixement).
També es posa de manifest que la composició vegetal no és un predictor directe dels estocs de torba o carboni, especialment en zones en què la vegetació pot haver canviat amb certa rapidesa. Aquesta desconnexió temporal entre la dinàmica vegetal i la formació torbosa és clau per a la interpretació del funcionament ecològic d’aquests sistemes.
Per als professionals de la gestió del medi natural, aquesta informació és essencial per reconèixer que no totes les molleres són iguals, i que les seves funcions com a embornals de carboni, tot i ser molt notables, depenen fortament del context local. Això té implicacions importants a l’hora de planificar accions de conservació, restauració o protecció hidroecològica en un escenari de canvi climàtic on el carboni del sòl pren un paper estratègic en la mitigació i adaptació.