#d0b392
Referència
Arnan, X., Rodrigo, A., & Retana, J. (2011). What are the consequences of ant–seed interactions on the abundance of two dry-fruited shrubs in a Mediterranean scrub?. Oecologia, 167(4), 1027-1039.
Fitxa elaborada per
Les formigues ajuden a distribuir les llavors de plantes de fruits secs en matollars mediterranis
2011
Objectiu
Analitzar les implicacions de les característiques de les llavors dels fruits secs de dues espècies arbustives (Coronilla minima i Dorycnium pentaphyllum) en la depredació i dispersió de llavors per formigues recol·lectores, i determinar les conseqüències sobre els patrons d’abundància d’aquestes dues plantes en un ambient heterogeni.
Mètodes bàsics
S’han mostrejat parcel·les on s’han caracteritzat el tipus de microhàbitat i s'ha estimat el nombre de llavors recol·lectades. Mitjançant diverses estimacions s’han obtingut dades referents a la dispersió de llavors.
Resultats principals
S’ha observat diferències en la recol·lecció de llavors: les llavors grans de C. minima s’han recol·lectat més (39%) que les llavors petites de D. pentaphyllum (2%). No obstant, no totes aquestes llavors recol·lectades es van consumir, i un 12.8% de les llavors es van perdre pel camí, incrementant la distància de dispersió de les llavors en comparació amb els mecanismes de dispersió abiòtics. La caiguda de llavors té lloc en tots els microhàbitats, però sobretot en els microhàbitats oberts, els quals són més adequats per l’establiment de les plantes. Durant el periode d'estudi d'ha detectat un augment de la presència de les dues espècies de plantes: C.minima en hàbitats oberts i D. pentaphyllum en zones amb elevada vegetació. Les grans dimensions de les llavors de C. minima probablement van limitar la dispersió d’aquesta espècie, però pot tenir una interacció elevada amb les formigues. L’augment en la distància de dispersió de llavors de C. minima i la redistribució entre els microhàbitats disponibles es veu afavorida mitjançant la dispersió per formigues. En canvi, la mida petita de les llavors de D. pentaphyllum permet una major dispersió de les llavors per factors abiòtics, augmentant la distància de dispersió i permetent una colonització de tots els tipus de microhàbitats. La mida reduïda pot limitar la seva interacció amb les formigues, i en conseqüència la seva redistribució en els microhàbitats adequats.
Conclusions
Les diferències en la dispersió de les llavors de les espècies de C. minima i D. pentaphyllum es degut a les característiques de les llavors. La diszoocòria podria contribuir a l’èxit de plantes amb característiques diferents de les llavors en matollars, ja que en aquests hàbitats, les llavors són recollides abundantment per formigues.
