Les dades obtingudes indiquen que en els darrers anys hi ha una menor coincidència entre el moment en què les plantes assoleixen el màxim de la floració i el moment en què també l’abundància de les papallones és major. El responsable d’aquest fenomen és el canvi climàtic: les temperatures augmenten i la sequera és cada cop més acusada. Aquest clima provoca que hi hagi desajustos entre les espècies de papallones estudiades i les flors de les quals s’alimenten.

El cicle de via dels lepidòpters consta de tres fases de desenvolupament abans de la papallona adulta —l’ou, l’eruga i la crisàlide—, que es veuen molt afectades per les temperatures externes. “En general, una temperatura més elevada accelera el ritme de desenvolupament des de l’ou fins a l’emergència de la papallona, però aquesta relació depèn de més factors. Per exemple, es pot veure afectada negativament per la manca de pluja i el deteriorament de les plantes de les que s’alimenta l’eruga” explica el Dr. Stefanescu, autor de l'estudi. 

En casos extrems, s’ha trobat que la separació entre els lepidòpters i les flors pot arribar a ser de 160 dies i, si això continua, podria comportar grans davallades en les poblacions de les papallones. Al seu torn, si es reduís l’eficiència de pol·linització de les papallones (i altres grups d’insectes pel mateix motiu) apareixerien davallades en les poblacions de plantes.