#f5c66f
Referència
Estrela-Muriel, L., Funes, I., Sánchez-Costa, E., Domene, X., & de Herralde, F. (2026). Effect of green covers and organic amendments on soil organic carbon stock in Mediterranean vineyards: A meta-analysis. OENO One, 60(2), Article 9778. https://doi.org/10.20870/oeno-one.2026.60.2.9778
Fitxa elaborada per
Entitats participants
Les cobertes verdes i les esmenes orgàniques augmenten el carboni del sòl de les vinyes mediterrànies
Les cobertes verdes permeten augmentar el carboni orgànic del sòl. Font: Gerard Gaya
2026
Objectiu
L’estudi analitza fins a quin punt les cobertes verdes i l’aplicació d’esmenes orgàniques poden augmentar l’estoc de carboni orgànic del sòl (SOC) en vinyes mediterrànies respecte del maneig convencional.
La recerca també avalua quins factors ambientals, edàfics i de maneig poden modificar l’eficàcia d’aquestes pràctiques, com ara la temperatura i la precipitació, la profunditat del sòl mostrejat, el pendent, l’altitud, el contingut d’argila i el temps transcorregut des de la seva implantació.
Mètodes bàsics
Àrea d’estudi: Vinyes de clima mediterrani
Es va realitzar una metaanàlisi de publicacions científiques identificades principalment a la base de dades Web of Science i complementades amb articles procedents de metaanàlisis anteriors. Es van seleccionar estudis empírics sobre vinyes situades en climes mediterranis que comparaven el maneig convencional amb l’ús de cobertes verdes, d’esmenes orgàniques o de totes dues pràctiques.
En total, es van incloure 47 estudis i 173 comparacions: 38 estudis sobre cobertes verdes, 15 sobre esmenes orgàniques i 5 estudis que analitzaven la combinació de totes dues pràctiques. L’efecte sobre l’estoc de carboni es va calcular mitjançant la diferència mitjana estandarditzada de l’estoc de carboni (CSSMD). També es van analitzar diversos factors moderadors per determinar en quines condicions les pràctiques eren més efectives.
Resultats principals
Els resultats mostren que tant les cobertes verdes com les esmenes orgàniques augmenten significativament l’estoc de carboni orgànic del sòl respecte del maneig convencional.
- Les cobertes verdes van incrementar l’estoc de carboni en una mitjana de 1,32 Mg C/ha respecte de les vinyes amb maneig convencional.
- Les esmenes orgàniques van produir un increment mitjà superior, de 2,22 Mg C/ha, respecte de les vinyes sense aportació d’esmenes.
- La combinació de cobertes verdes i esmenes orgàniques també va tenir un efecte positiu, amb un increment de 0,94 Mg C/ha. Tanmateix, el nombre de comparacions disponibles per a aquesta combinació era reduït (12 comparacions de 5 estudis), per la qual cosa, malgrat la baixa heterogeneïtat observada en els resultats (I² = 15,37%), cal interpretar aquesta conclusió amb cautela.
- Els efectes van ser més marcats a les capes superficials del sòl, especialment en els primers 30 cm.
L’efecte de les cobertes verdes va variar segons les condicions ambientals. Va ser més elevat en zones més fredes i, en particular, en climes més humits. També va ser significativament superior en vinyes amb pendent mitjà o elevat que en vinyes pràcticament planes. En concret, l’efecte estimat va ser de 3,26 Mg C/ha en pendents del 5,1 - 10 %, de 2,29 Mg C/ha en pendents del 10,1 - 35 % i de només 0,41 Mg C/ha en pendents de fins al 5 %.
Pel que fa al tipus de coberta, les espècies perennes van mostrar una tendència a acumular més carboni que les anuals (1,72 davant d’1,25 Mg C/ha), però aquesta diferència no va ser estadísticament significativa. Tampoc no es van detectar diferències significatives entre les principals famílies de plantes utilitzades com a coberta.
En les esmenes orgàniques, l’efecte sobre el carboni del sòl va augmentar quan l’aplicació es mantenia durant més temps. Les aplicacions de quatre anys o més van mostrar efectes superiors a les aplicacions de tres anys o menys. Entre els tipus d’esmena, el biochar i els fems van presentar els valors d’efecte més elevats (3,45 i 3,09 Mg C/ha, respectivament), mentre que el compost i les restes de poda van mostrar increments menors (1,46 i 1,56 Mg C/ha, respectivament).
La taxa mitjana estimada de segrest de carboni va ser de 0,72 Mg C/ha/any amb cobertes verdes i d’1,2 Mg C/ha/any amb esmenes orgàniques. En el cas del biochar, la taxa estimada va ser especialment elevada, però els autors adverteixen que aquest resultat està fortament condicionat per un únic estudi amb valors de carboni molt superiors als del maneig convencional.
L’estudi també mostra una elevada variabilitat entre els treballs analitzats, sent el clima (segons la classificació de Köppen-Geiger) la variable que explica la part important d’aquesta heterogeneïtat: el 24,71 % en l’anàlisi de cobertes verdes i el 43,69 % en la d’esmenes orgàniques. En les darreres, la profunditat de mostreig en cada estudi també contribueix de manera destacada a la variació interstudi observada (39.22%).
Conclusions
La metaanàlisi mostra que les cobertes verdes i les esmenes orgàniques són pràctiques de maneig capaces d’augmentar l’estoc de carboni orgànic dels sòls de les vinyes mediterrànies respecte del maneig convencional. L’efecte és especialment evident a les capes superficials del sòl i varia segons les condicions ambientals i de maneig.
Els resultats aporten arguments per considerar aquestes pràctiques dins de les estratègies de gestió sostenible del sòl vitícola. En particular, les cobertes verdes poden tenir un interès especial en vinyes amb pendent, on els autors observen un efecte més gran sobre l’estoc de carboni. Les esmenes orgàniques, per la seva banda, mostren un efecte més gran quan es mantenen durant períodes de temps superiors als quatre anys.
Per a la gestió del territori, els resultats reforcen la importància de considerar les característiques climàtiques, topogràfiques i edàfiques locals a l’hora de seleccionar pràctiques de maneig orientades a incrementar el carboni del sòl. Tanmateix, els autors remarquen que encara calen estudis de més llarg termini per determinar fins a quin punt el carboni acumulat es manté estable. També assenyalen que la manca d’informació sobre variables com el contingut de pedres, la densitat aparent, les condicions ambientals i l’estoc inicial de carboni introdueix incertesa en les estimacions. Per tant, els resultats donen suport al potencial d’aquestes pràctiques, però també posen de manifest la necessitat d’adaptar-ne l’aplicació a cada context i de continuar-ne avaluant els efectes a llarg termini.