Les captacions d’aigua en els rius mediterranis afecten negativament les comunitats de peixos

Avaluar l’efecte de les captacions d’aigua sobre el règim de cabal dels rius i sobre les comunitats de peixos. Generar eines per a l’avaluació de l’estat ecològic dels rius.

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: Catalunya, sis conques fluvials al nord-est de Catalunya (Muga, Fluvià, Ter, Tordera, Besòs i Llobregat).

Es va estudiar les variacions del cabal i variables relacionades, entre els anys 1940 i el 2000 a les conques esmentades. Paral·lelament, es van monitoritzar durant sis anys les comunitats de peixos al riu Tordera per avaluar l’impacte d’una derivació de cabal sobre la comunitat.

- Anàlisi del règim de cabal: es van utilitzar les mesures de cabal diàries facilitades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i preses en una estació d’aforament per a cada conca, situada en el curs mitjà aigües avall dels embassaments. En el cas del Ter i de la Tordera, a més, es van analitzar les dades de totes les estacions de mesura. Per totes les conques es va fer una estimació del cabal “naturalitzat” (sense influència humana) a partir dels models conceptuals de Sacramento; uns models que tenen en compte la precipitació i l’evapotranspiració, i es calibren segons les característiques del terreny, la localització geogràfica i la distribució de les estacions de mesura.

- Monitorització de les comunitats fluvials a la conca de la Tordera: es van seleccionar 10 punts d’estudi al llarg de la Tordera (i Riera d’Arbúcies) on es van mostrejar, amb periodicitat estacional, les comunitats de peixos, les variables relacionades amb l’hàbitat (altitud, amplada del curs fluvial, composició del substrat, vegetació de ribera, presència d’amagatalls i refugis, gorgs i ràpids) i altres dades físico-químiques disponibles que va proporcionar l’ACA i el Servei Meteorològic de Catalunya (cabal, pH, conductivitat, concentracions de nitrats, fosfats, clorits, etc.,). Es van definir un conjunt de paràmetres (en total 30 mètriques de peixos) potencialment útils per avaluar l’impacte de les captacions d’aigua sobre les comunitats de peixos. Aquestes es basaven en: origen geogràfic (nativa/exòtica), afinitat per al tipus de cabal/flux, règim alimentari, tipus de reproducció, grup tròfic i tolerància.

Resultats principals

- Variacions del cabal:

Al riu Tordera s’ha pogut documentar una disminució significativa, marcada i progressiva del cabal des de 1960, així com un augment dels dies d’assecament de la llera fluvial, en contrast amb unes dades de precipitació que s’han mantingut al llarg del mateix període. Això es correlaciona amb l’augment de la població i la industria a la zona de la Tordera, que implica que un 34% del cabal del riu és captat amb diferents usos.

Un cop es comparen les observacions del cabal amb les dades simulades als models, els resultats donen sistemàticament cabals esperats majors que els que es troben en realitat. Aquestes alteracions són notables a la Tordera i als altres rius analitzats (excepte al Besòs) i s’han pogut relacionar directament amb l’efecte de les captacions d’aigua.

- Efecte sobre les comunitats de peixos:

El resultat de la monitorització a la Tordera mostra, per una banda, 4 paràmetres de la comunitat de peixos amb canvis significatius entre les estacions afectades per assecament i les no afectades: nº de captures, nº d’espècies bentòniques, nº d’espècies intolerants i proporció d’individus intolerants. Per altra banda, dos d’aquests paràmetres mostren a més una disminució progressiva i significativa al llarg dels anys de mostreig: una disminució dels individus intolerants i una disminució d’espècies bentòniques. Aquestes dades indiquen clarament que la disminució forçada del cabal i l’eventual assecament afecten ales espècies mostrejades.

- Relació amb altres índexs ecològics:

En general l’estat ecològic dels rius es mesura mitjançant índexs biològics relacionats amb la presència de macroinvertebrats, diatomees i peixos. Aquests índexs no es calculen quan el riu està sec i, per tant, en situacions d’assecament artificial podenconduir a infraestimar l’impacte de les captacions sobre les comunitats aquàtiques. Les mesures de cabal “naturalitzat” d’aquest estudi mostren que aquesta situació pot ser recurrent, ja que molts cops els valors de cabal observats estan per sota dels valors esperats.

RECOMANACIONS

En base als anteriors resultats, es sintetitzen tres recomanacions per estudiar el cabal dels rius afectats per les captacions i la seva repercussió sobre les comunitats de peixos:

Els índexs d’estat ecològic dels rius que estan sotmesos a les captacions d’aigua han de tenir en compte l’impacte que la disminució artificial de cabal pot tenir sobre les comunitats fluvials de manera específica; d’altra forma, es tendeix a subestimar l’efecte de les captacions sobre l’estat ecològic del riu, perquè el valor dels índexs en moments de baix impacte poden emmascarar la tendència general.
Suggerim realitzar una caracterització del règim de cabal natural abans d’aplicar els índexs d’estat ecològic (biòtics).
En cas de detectar el riu sec en el moment del mostreig com a conseqüència de l’activitat antròpica, enlloc de no posar cap valor dels índex biològics (com es feia fins ara) proposem aplicar el valor més baix.

Conclusions

Aquest estudi mostra que alguns rius mediterranis estan profundament afectats per les captacions d’aigua, amb disminucions significatives del cabal al llarg del segle XX i un increment dels períodes de sequera extrema.

Suggerim que cal fer una caracterització detallada del règim de cabal natural prèvia a l’aplicació d’índexs biòtics i, en el cas de rius que estiguin secs de manera no natural, assignar el valor més baix de l’índex biològic.

Els resultats de l’estudi demostren els efectes dels règims de cabal alterats sobre les comunitats de peixos: reducció de les densitats de població, disminució d’espècies bentòniques, menys presència d’espècies intolerants. Es proposa utilitzar aquestes mètriques a l’hora de fer el seguiment específic dels efectes de les derivacions de cabal en les comunitats de peixos.