Entre el lleure i la conservació: com determinem la capacitat de càrrega de les gorgues?

Aquest estudi ha valorat l’impacte de l’activitat recreativa, especialment del bany i l’ús dels marges, a nou gorgues del massís de les Guilleries, el Montseny i la vall del Brugent. La preservació de l’entorn hi té una rellevància especial, perquè es tracta d’espais naturals protegits i cada cop més vulnerables. És responsabilitat i feina de tots prendre consciència de la necessitat de modificar alguns dels nostres hàbits per afavorir la conservació de la natura que ens envolta.

Objectius específics:

1. Entendre els factors que condicionen la freqüentació a una determinada gorga.

2. Estimar la relació entre la freqüentació, la química de l’aigua i els canvis en la biodiversitat per identificar els llindars de càrrega a partir dels quals la biodiversitat pateix canvis sobtats.

3. Definir un mètode per determinar la capacitat de càrrega (per exemple, nombre de banyistes per dia) de cada gorga, i permetre així als gestors locals o regionals de trobar l’equilibri entre la conservació i l’activitat recreativa a llarg termini.

Mètodes bàsics

A conseqüència de la pandèmia, la presència humana ha augmentat considerablement als espais naturals més propers; sobretot a l’estiu, quan les gorgues i els rius són freqüentats per banyistes i excursionistes. Aquest fet pot empitjorar l’estat dels ambients naturals per causa dels efectes de l’empremta humana (trepig, dejeccions, brossa...), i fins i tot pot arribar a posar en risc la supervivència d’algunes espècies animals i vegetals.

Àrea d’estudi: les Guilleries (entre les comarques de la Selva, Osona i la Garrotxa i les províncies de Girona i Barcelona, NE de Catalunya).

Per a l’estudi, es van escollir nou gorgues repartides entre la riera Major, la riera d’Osor, la riera de Santa Coloma i la conca del riu Brugent. A cada gorga es van mesurar els impulsors de l’esbarjo, els factors potencials que podien determinar la freqüentació (incloses les xarxes socials), així com l’impacte del bany recreatiu en la qualitat de l’aigua pel que fa a la química de l'aigua (concentracions de DOC, NH4+, cafeïna i filtres solars) i en la biodiversitat bacteriana del biofilm aigua amunt i aigua avall de cada gorga.

Resultats principals

Els resultats indiquen que la freqüentació va ser impulsada per les dimensions de la gorgai el cabal del riu associat. La cafeïna i el filtre solar EHMC van augmentar proporcionalment al nombre de visitants, i es va poder estimar un coeficient de generació de contaminants per càpita. El DOC i l'NH4+ es van veure influenciats per la recreació i els processos biogeoquímics naturals intrínsecs de cada gorga. La riquesa de la comunitat bacteriana va ser influenciada per la qualitat de l'aigua, perquè la riquesa va disminuir en augmentar el DOC. Així mateix, l'activitat recreativa (estimada a partir de les xarxes socials com a índex de popularitat) va afectar la composició de la comunitat bacteriana.

Tanmateix, aquest impacte no estava relacionat linealment amb les visites, sinó que mostrava una relació de poder, de manera que l'impacte només augmentava amb taxes de visites mitjanes. Els resultats indiquen que la freqüentació va ser impulsada per les dimensions de la gorga i el cabal del riu associat.

Conclusions

Tenint en compte els canvis observats en la qualitat de l'aigua i la biodiversitat bacteriana del biofilm de les gorgues, es descriu un mètode per estimar una capacitat de càrrega adaptativa en funció de les condicions de cabal del riu i la qualitat de l'aigua aigua amunt.

Aquest estudi va mostrar per primera vegada la importància de determinar la capacitat de càrrega de les gorgues per a la seva conservació de les gorgues en ambients mediterranis.

Aquest treball ha estat editat per la Càtedra interuniversitària de l’Aigua, Natura i Benestar (Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, Universitat de Girona i Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya) i Eumo Editorial, esdevenint el segon volum de la col·lecció “Guilleries, Aigua i Territori”. Aquesta col·lecció va publicant els treballs d’investigadors/es sobre el patrimoni natural de les Guilleries, relacionats amb l’aigua, el territori o la biodiversitat, resultants del premi que aquesta càtedra concedeix anualment