#abcc9a
Referència
Tobella, C., Franch, M., Bas, J. M., Brotons, L., & Pons, P. (2025). Spatial Dynamics and Lifespan of Adult Cicadas After Fire and Logging: A Radiotracking Study. Integrative Zoology, 1-12. https://doi.org/10.1111/1749-4877.12970.
Fitxa elaborada per
La tala postincendi redueix els refugis vitals de les cigales
2025
Objectiu
Analitzar com afecten dos tipus de pertorbació —el foc i la tala de fusta postincendi o salvage logging en anglès— a la supervivència, mobilitat i selecció d’hàbitat de la cigala Lyristes plebejus i entendre si la combinació d’ambdues pertorbacions agreuja els seus impactes ecològics. Quina funció tenen els refugis no cremats en la persistència dels insectes adults en boscos mediterranis?
Mètodes bàsics
Área d’estudi: Zona afectada per l’incendi d’Òdena (Catalunya, NE d’Espanya).
Es van definir tres contextos de pertorbació:
- UN: zones no cremades
- BU: zones cremades i no sotmeses a tala postincendi
- BL: zones cremades i sotmeses a tala postincendi
S’hi van alliberar 63 mascles adults de L. plebejus, prèviament capturats en una zona situada 147 km al nord-oest, triats perquè estiguessin acabats d’emergir i per evitar la reproducció accidental a l’àrea d’estudi. Cada individu es va marcar amb emissors de ràdio VHF PicoPipAg337 (0,28 g) i es va monitorar diàriament fins a la mort o la pèrdua de senyal, registrant posició, substrat i comportament. Es tracta, doncs, d’una metodologia de seguiment dels insectes per ràdio telemetria.
Per caracteritzar l’hàbitat i els refugis dins les zones cremades, es van combinar ortofotografies d’alta resolució obtingudes amb un dron UAS Phantom 3 i índexs NBR de severitat del foc derivats d’imatges Sentinel-2 abans i després de l’incendi.
Les dades es van analitzar amb models de supervivència (MARK) i càlculs d’abast de l’àrea d’activitat (MCP, Kernel 50 i 95).
Resultats principals
Supervivència i longevitat
- Longevitat mitjana dels individus ràdio-seguits: 3,92 ± 3,09 dies
- Diferències significatives entre tractaments, amb major supervivència a zones no cremades i menor a zones cremades i talades.
- Predació molt elevada: 67% dels individus morts, amb màxims del 81% (BU) i 72% (BL), i 47% a UN (no significatiu).
Moviment i ús de l’espai
- En zones no cremades (UN), les cigales mostren moviments més curts i rangs d’activitat més petits, compatibles amb un hàbitat adequat i estructurat.
- En zones cremades i no talades (BU), moviments més llargs (fins a 890 m) i rangs d’activitat més grans, així com forta tendència a desplaçar-se cap a àrees de baixa severitat del fonc, especialment cap a refugis forestals de zones no cremades.
- En zones cremades i talades (BL), moviments i rangs menors que a BU, probablement per manca de recursos, menor cobertura i major vulnerabilitat a depredadors. Les illes no cremades són més nombroses però també més petites i menys atractives en aquest cas.
Refugis postincendi
- Les cigales seleccionen àrees no cremades properes de mida suficient.
- Estimació preliminar del rang de mida funcional dels refugis: 315–11.169 m², amb separacions de fins a 417 m entre àrees no cremades seleccionades.
Conclusions
L’estudi mostra que la tala postincendi agreuja els efectes del foc: redueix els refugis, incrementa la predació i limita la capacitat de moviment de les cigales per trobar hàbitats adequats. Les zones cremades però no talades ofereixen condicions intermèdies i permeten a les cigales accedir a illes forestals que actuen com a punts crítics de supervivència.
Per a la gestió forestal i la conservació de la biodiversitat, aquests resultats indiquen que:
- Preservar les àrees no cremades és essencial per mantenir poblacions d’insectes i també les espècies que en depenen (per ex. aus insectívores).
- La planificació postincendi hauria d’evitar la tala en illes verdes i conservar estructures verticals i horitzontals que proporcionin refugi.
- La gestió basada en la piro-diversitat i en la conservació de llegats biològics postincendi millora la resiliència dels boscos mediterranis.