#abcc9a
Referència
Llusià, J., Peñuelas, J., Alessio, G. A., & Ogaya, R. (2011). Species-specific, seasonal, inter-annual, and historically-accumulated changes in foliar terpene emission rates in Phillyrea latifolia and Quercus ilex submitted to rain exclusion in the Prades Mountains (Catalonia). Russian Journal of Plant Physiology,58(1), 126-132.
Fitxa elaborada per
La sequera modifica les taxes d'emissió de terpens en boscos mediterranis
2011
Objectiu
Avaluar l’efecte de la disminució de la disponibilitat d'aigua en el sòl durant les properes dècades pels models circulatoris globals i ecofisiològics en les taxes d’emissió de les espècies Phillyrea latifolia (aladern) i Quercus ilex (alzina), d'àmplia distribució.
Mètodes bàsics
S’ha realitzat l’estudi en inventaris forestals d'alzinars de les Muntanyes de Prades, en sòls sotmesos a condicions de sequera (amb tractament de disminució de la humitat del sòl del 20% per l’exclusió parcial de la pluja i l’escolament). S’ha mesurat les taxes d’emissió en cada estació durant dos anys.
Resultats principals
S’observen diferències en la precipitació i la humitat del sòl (16.6% de mitjana el 2003 i un 6.4% el 2005). Entre els terpens volàtils detectats, només α_pinè i limonè són presents en quantitats detectables durant tots els períodes estudiats. Els terpens totals emesos passen de ser pràcticament zero (primavera del 2003) a 3.6 (hivern del 2005 per P. latifolia) i 58.3 μg/g pes sec any (estiu del 2003 per Q. Ilex).
S’observa una forta estacionalitat en les taxes d’emissió (és molt gran a l’estiu per ambdues espècies) i també en la composició qualitativa de les emissions. Les emissions màximes de α-pinè són a la primavera, mentre que les emissions màximes de limonè són a l’hivern. Ni les diferències interanuals pel que fa a la disponibilitat d’aigua ni el tractament d’exclusió de la pluja afecten significativament les emissions de P. latifolia. En canvi, per a Q. ilex s’observa una disminució del 17% de les emissions durant el segon any més sec, el 2005, però amb el tractament de sequera s'incrementa fins a dues i tres vegades a l’estiu del 2003 i a l’estiu del 2005, respectivament, mostrant efectes acumulatius històrics.
Conclusions
S’observa un increment en l’emissió de monoterpens sota condicions de sequera moderada (produïda pel tractament) i una disminució en l’emissió sota condicions de sequera severa durant el segon any. També es detecta una sensibilitat major a la sequera en Q. ilex que en P. latifolia.
Aquests resultats ajuden a entendre el comportament dels compostos volàtils de les plantes en les condicions del mediterrani, i en la modelització d’emissions futures sota les condicions del canvi climàtic. L’ús dels models actuals pot produir sobre estimacions de les emissions a l’estiu en condicions de sequera, degut a que els algorismes utilitzats es basen només en la llum i la temperatura.
