#abcc9a
Referència
Erdozain, M., Madrid, V., Àvila Callau, A., Alberdi, I., Cañellas, I., Navarro-Cerrillo, R. M., Palacios-Rodríguez, G., Palau, J., & de-Miguel, S. (2025). Beyond one-size-fits-all: Refining forest restoration indicators for the Mediterranean context based on expert knowledge. Journal of Environmental Management, 394, 127673. https://doi.org/10.1016/j.jenvman.2025.127673
Fitxa elaborada per
Entitats participants
La restauració forestal és més eficaç quan els indicadors s’adapten al seu context
2025
Objectiu
L’objectiu principal és analitzar fins a quin punt els indicadors proposats a la Nature Restoration Regulation (NRR) de la Unió Europea són adequats per avaluar la restauració forestal a Espanya. Es busca entendre quins indicadors —ecològics i socioeconòmics— consideren més rellevants els experts, identificar factors que influeixen en aquestes percepcions i proposar un conjunt orientatiu d’indicadors adaptat als objectius i a la realitat mediterrània.
Mètodes bàsics
Zona d’estudi: tot el territori forestal d’Espanya, amb representació d’experts de la majoria de comunitats autònomes i experiència en restauració post-incendi, gestió silvícola, reforestació i altres tipologies.
La recerca es basa en un procés Delphi, és a dir, un mètode estructurat per recollir opinions de persones expertes amb l’objectiu d’arribar a un consens. Aquest procés es va estructurar en dues fases. En la primera, es van convidar 119 experts en restauració forestal i 62 d’ells van completar un qüestionari en línia després d’un taller virtual. En la segona fase, 50 experts van participar en tres tallers presencials (Catalunya, Madrid i Andalusia). El procés va incloure:
- Valoració de 34 indicadors (8 de la NRR, 14 de la literatura científica i 12 socioeconòmics).
- Discussió i revisió col·lectiva dels resultats de la primera ronda.
- Validació d’un conjunt de 22 indicadors recomanats segons els objectius de restauració.
- Models estadístics (GLM de distribució Poisson) per analitzar patrons segons edat, gènere, perfil professional i tipus d’experiència.
Resultats principals
Percepció sobre els indicadors de la NRR
Els més valorats van ser la dominància d’espècies arbòries autòctones (4.31 ± 0.83) i la diversitat d’espècies arbòries (4.29 ± 0.89), mentre que els menys rellevants van ser la presència de fusta morta en peu i a terra, amb la variabilitat més alta en les respostes per la preocupació pel risc d’incendi i plagues.
Indicadors de la literatura científica
Es van valorar molt positivament la riquesa d’espècies, la taxa de supervivència, l’índex de Shannon i l’abundància d’espècies objectiu, mentre que mentre que es van valorar com menys rellevants els indicadors de qualitat de l’aigua i àrea basal.
Indicadors socioeconòmics
El 93 % dels experts consideren necessari incorporar indicadors socioeconòmics. Els més rellevants per a ells són la percepció positiva de la restauració per part de residents (4.54 ± 0.83), el nombre de grups d’interès implicats i satisfets i la creació d’ocupació i ús local dels recursos forestals. Per contra, el nombre de permisos de caça, pesca o recol·lecció és el menys rellevant.
Indicadors absents al NRR proposats pels experts
- Biodiversitat més enllà d’arbres i ocells: espècies arbustives, insectes sapròfags, espècies clau en pol·linització o herbívors.
- Regeneració natural, vitalitat i salut forestal, adaptació al futur climàtic.
- Indicadors de sòl i aigua: erosió, filtració, activitat enzimàtica.
- Risc d’incendi i estructura del combustible.
Classificació per objectius
La fase II va permetre consensuar indicadors per objectius de restauració (biodiversitat, erosió, economia rural, etc.). Destaquen la cobertura vegetal, taxa de supervivència, riquesa d’espècies i diversitat d’espècies arbòries com a indicadors transversals (acord > 90 % en diversos objectius).
Diferències de percepció
Els perfils orientats a biodiversitat valoren més positivament els indicadors de la NRR. Hi ha diferències per edat i gènere en alguns grups d’indicadors i existeix un fort consens (69 %) en rebutjar un llistat únic: cal seleccionar indicadors segons objectius.
Conclusions
L’estudi mostra que els indicadors de la NRR no sempre reflecteixen les necessitats específiques dels boscos mediterranis. En particular, la divisió d'opinions sobre la fusta morta i l’absència d’indicadors de resiliència (risc d’incendi, erosió, regeneració) poden limitar la utilitat del marc europeu en àrees com Catalunya o altres regions mediterrànies, i assenyalen la necessitat de millorar la comunicació i recerca sobre aquest tema.
Per a una gestió forestal més ajustada a la realitat territorial, es recomana:
- Flexibilitzar els indicadors i adaptar-los al context regional.
- Integrar indicadors socioeconòmics que fomentin la implicació social i la continuïtat de la restauració.
- Incorporar indicadors de resiliència i processos ecològics.
- Seleccionar indicadors segons objectius prioritzats del projecte i no mitjançant un llistat estàndard per a tots els casos.
- Promoure equips multidisciplinaris per equilibrar la dimensió ecològica, social i política.
Aquest enfocament pot millorar de manera directa la planificació i seguiment de projectes de restauració a Catalunya, facilitant diagnòstics més rigorosos i decisions de gestió millor fonamentades.
