#abcc9a
Referència
F. Lloret, A. Escudero, J.M. Iriondo, J. Martínez-Vilalta, F. Valladares. (2015) Los bosques y la biodiversidad frente al cambio climático: impactos, vulnerabilidad y adaptación en España. Cap.31: Mecanismos de estabilización y resiliencia de la vegetación frente a eventos climáticos extremos. Informe de evaluación. Ed. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente - Secretaría General Técnica - Centro de Publicaciones, 28014 Madrid.
Fitxa elaborada per
La resiliència dels boscos espanyols no és ilimitada, però una bona gestió pot ajudar
2015
Objectiu
Avaluar els mecanismes de la vegetació per fer front a l'increment de les anomalies climàtiques extremes als boscos i matollars espanyols, i proposar les pràctiques de gestió que afavoreixen la resiliència dels ecosistemes.
Mètodes bàsics
Aquest és un estudi d'evaluació realitzat amb dades de boscos i matollars de tota Espanya que forma part de l'informe de 2015 del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente.
Resultats principals
Durant els últims anys hi ha hagut diferents episodis de decaïment forestal a Espanya vinculats a pertorbacions climàtiques extremes. Aquests episodis es caracteritzen per una pèrdua massiva de les fulles dels arbres que pot anar acompanyada de la mort d'una porció dels arbres i matolls del bosc. Tot i que hi ha espècies mediterrànies amb molta resiliència, els episodis repetits de sequera extrema fan minvar llur capacitat de recuperar-se després d'aquestes pertorbacions durant anys. Per tant, la vulnerabilitat de la vegetació davant dels fenòmens climàtics augmenta. Davant d'aquest risc, els mecanismes de la vegetació que ajuden a resistir durant més temps els fenòmens climàtics extrems són aquells que minimitzen la mortalitat, afavoreixen el creixement dels supervivents i/o incrementen la seva capacitat de regeneració.
Recomanem les següents accions per afavorir els mecanismes estabilitzadors de la vegetació contra els episodis extrems:
- Promoure les espècies o varietats menys vulnerables a la sequera
- Potenciar una diversitat d'espècies amb redundància funcional davant de diferents condicions climàtiques
- Adequar l'estructura dels boscos per disminuir la competència pels recursos hídrics
- Afavorir la coexistència de diferents generacions d'arbres i de diferents graus de maduresa dels boscos
- Potenciar la regeneració i l'establiment de nous individus
- Promoure pràctiques per conservar els sòls per augmentar la disponibilitat hídrica
- Suplir aigua directament a les àrees més vulnerables i d'especial valor ecològic
Conclusions
Totes aquelles pràctiques de gestió forestal que potencien els mecanismes naturals de la vegetació per estabilitzar-se en els ecosistemes afavoreixen la capacitat dels boscos i matollars per recuperar-se de les pertorbacions climàtiques extremes. Tanmateix, aquesta resiliència dels ecosistemes no és ilimitada i actualment hi ha una tendència a l'augment de la sequera i de la freqüència d'episodis extrems que pot superar el límit de tolerància de les espècies i conduir a canvis bruscos en els ecosistemes.
