#A2DEDE
Referència
Garcia, X., Benages-Albert, M., Buchecker, M., & Vall-Casas, P. (2019). River rehabilitation: preference factors and public participation implications. Journal of Environmental Planning and Management. https://doi.org/10.1080/09640568.2019.1680353
Fitxa elaborada per
Entitats participants
La rehabilitació fluvial és més acceptada quan es tenen en compte les preferències socials
2019
Objectiu
Analitzar els factors que determinen les preferències i l’acceptació pública envers els projectes de rehabilitació fluvial. Mitjançant una revisió exhaustiva de la literatura científica, es vol identificar quins aspectes socio-culturals, perceptius i físics influeixen en la resposta de la població i com aquest coneixement pot millorar la participació pública i la sostenibilitat dels projectes de rehabilitació de rius i rieres.
Mètodes bàsics
S’ha realitzat una revisió sistemàtica de la literatura científica internacional, seleccionant 41 estudis sobre percepcions i preferències del públic en relació amb la millora dels paisatges fluvials.
La recerca s’ha fet a partir de bases de dades com ISI Web of Knowledge i Google Scholar, amb paraules clau com rivers, restoration, preference i perception. Els articles estudiats inclouen casos de contextos diversos: Suïssa, Estats Units, Països Baixos, Espanya, Japó, Indonèsia, entre d’altres.
Resultats principals
Els autors identifiquen tres grans categories de factors que condicionen l’acceptació dels projectes de rehabilitació fluvial:
- Socio-culturals:
- Distància i temps de residència, nivell educatiu, edat i entorn rural o urbà.
- Coneixement ecològic i dels valors ambientals.
- Sentiment d’arrelament al lloc, el qual pot afavorir o dificultar l’acceptació segons si predomina lligam social o ambiental.
- Perceptius:
- Naturalitat: l’acceptació augmenta amb la percepció de paisatge “natural”, tot i que no sempre coincideix amb la qualitat ecològica real.
- Risc i seguretat: la percepció de perills (inundacions, brutícia, mosquits, delinqüència) influeix fortament en l’acceptació.
- Cura i neteja: la presència de signes de manteniment i ordre augmenta el suport social, sobretot en contextos urbans.
- Físics:
- Elements biogeofísics com la quantitat i qualitat de l’aigua, la vegetació, la biodiversitat o la forma del canal.
- Disseny i funcionalitat: la incorporació d’infraestructures per a l’ús social (camins, accessos, senyalització) i “senyals de cura” milloren la percepció pública.
Els factors interactuen entre si: el coneixement pot fer variar la percepció de naturalitat, i la neteja pot influir en la sensació de seguretat o risc, per exemple.
La participació pública incrementa el suport i redueix conflictes quan permet co-dissenyar les actuacions i afavorir l’aprenentatge social entre tècnics i ciutadania.
Conclusions
La gestió dels espais fluvial ha de combinar criteris ecològics i socials. Entendre les percepcions del públic és essencial per evitar resistències socials i garantir la sostenibilitat dels projectes de restauració o rehabilitació fluvial. Es proposen diverses estratègies per a la planificació i la gestió del territori:
- Introduir elements de disseny o funcionals que alineïn els desitjos culturals amb els objectius ecològics. Per exemple, senyals de que es té cura de l’entorn.
- Integrar criteris ecològics en mesures de protecció (com la gestió del risc d’inundació) per augmentar la percepció de naturalitat i seguretat.
- Dividir per zones l’ús social i ecològic dels rius per compatibilitzar la seva conservació amb els usos recreatius.
- Promoure programes educatius per millorar la comprensió pública del valor ecològic i reduir el biaix entre “naturalitat percebuda” i qualitat real.
Aquest enfocament és aplicable a projectes de restauració fluvial a Catalunya, on la participació ciutadana i la gestió integrada poden reforçar la connexió social de la ciutadania amb els ecosistemes aquàtics i els seus projectes de restauració o rehabilitació.