#f5c66f
Referència
Heterogeneidad en las respuestas demográficas asociadas al gradiente altitudinal: el caso de las mariposas en el noreste ibérico . Ecosistemas, 30(1), 2148.
Fitxa elaborada per
La regressió de papallones diürnes ha estat més severa a la regió mediterrània àrida que a l'alpina
2021
Objectiu
Estudiar les diferències en les tendències de les papallones diürnes entre regions climàtiques del nord-est ibèric (Catalunya, Andorra) i Balears, així com els canvis que s'han produït en diverses comunitats dels Pirineus monitoritzades durant més d'una dècada.
Mètodes bàsics
Àrea d'estudi: nord-est de la península Ibèrica (Catalunya i Andorra) i illes Balears. S'han utilitzat les dades de 185 estacions incloses en el programa CBMS de seguiment de papallones diürnes.
Aquestes dades han permès calcular les tendències a llarg termini (10 o més anys) de 105 espècies en tres àmbits territorials coincidents amb tres regions climàtiques: alpina, mediterrània humida i mediterrània àrida. Les tendències poblacionals s'han calculat amb un nou mètode d'anàlisi, el GAM regional. Aquesta metodologia utilitza les dades de totes les localitats d'una regió climàtica per definir una corba de vol anual per a cada espècie, la qual s'utilitza després per estimar les dades no disponibles a les diferents localitats i obtenir així estimes d'abundància més acurades.
S’han comparat les tendències obtingudes entre aquestes regions i posteriorment s’han relacionat amb les característiques ecològiques de les espècies, establertes a partir de quatre indicadors de nínxol ecològic (dos d’hàbitat i dos climàtics).
S'ha aprofundit la situació a la regió alpina amb una anàlisi sobre les tendències que s'han observat a nivell de comunitat en 10 estacions de mostreig amb més de 13 anys de dades. S’han usat indicadors de comunitat generats a partir dels indicadors específics i s’ha analitzat la seva evolució temporal.
Resultats principals
Independentment de la regió climàtica, hi ha més espècies en regressió (amb tendència poblacional negativa significativa) que en augment. Possiblement, les regressions han estat subestimades perquè els càlculs de tendències només són possibles per a les espècies prou representades a la xarxa, que normalment tenen un caràcter més generalista que les més rares i locals i, previsiblement, més sensibles als canvis ambientals.
La comparació de les tendències entre regions mostra que les regressions han estat més severes a la regió mediterrània àrida que a la regió alpina. Tot i així, aquesta comparació es basa en un número baix de 10 espècies presents alhora en ambdues regions climàtiques.
A la regió alpina, els indicadors específics de nínxol no prediuen la tendència poblacional, però en canvi l’estudi de l’evolució de les comunitats ha permès constatar canvis significatius en la composició, amb una especial afectació dels indicadors que reflecteixen l'estructura de l'hàbitat i la preferència tèrmica de les espècies. Concretament, s'observa com les comunitats de papallones de muntanya cada vegada estan més dominades per espècies pròpies d’ambients tancats i més termòfiles.
Conclusions
El programa de seguiment CBMS demostra que, independentment de la regió climàtica, el gruix de les espècies de papallones més ben representades a la xarxa ha patit tendències negatives. És molt possible que si es poguessin calcular les tendències de les espècies més rares i locals, els resultats encara mostrarien regressions més severes.
Per al grup de papallones més comunes presents a les tres regions climàtiques, es constaten regressions més fortes en la regió mediterrània àrida que en la regió alpina. Aquesta diferència es pot atribuir a un impacte més negatiu del canvi climàtic en la regió més àrida, propensa a patir sequeres més intenses. Aquest resultat està en consonància amb anàlisis anteriors que mostren que les espècies de papallones associades amb ambients més àrids han patit davallades recents més fortes que les que s'associen amb ambients més humits.
A nivell de les comunitats de papallones de la regió alpina, a les dues darreres dècades s'han enregistrat canvis importants. En particular, els canvis en l'abundància relativa de les espècies són conseqüència dels processos d’abandonament de la pastura i de l’avenç d’espècies més termòfiles cap a majors altituds, dos símptomes clars dels efectes del canvi global sobre la biodiversitat.
