Referència

Tiberti, R.; Buchaca, T.; Cruset Tonietti, E.; Iacobelli, L.; Maini, M.; Ribelli, F.; Pou Rovira, Q.; Ventura, M. Biological Invasions 24 :  2285-2289 (2022)page2285–2289 (2022)

Autors/es

Rocco Tiberti, Teresa Buchaca, Eloi Cruset Tonietti, Laura Iacobelli, Melissa Maini, Fabio Ribelli, Quim Pou Rovira, Marc Ventura

Fitxa elaborada per

La introducció de veró als estanys de muntanya deriva en una menor densitat de salmònids

Average: 1 (1 vote)
2022
Objectiu

L’objectiu d’aquest estudis és avaluar si els verons (Phoxinus sp.) afecten negativament les densitats de salmònids: la truita comuna (Salmo trutta), la truita irisada (Oncorhynchus mykiss), la truita alpina (Salvelinus alpinus) i la truita de rierol (S. fontinalis) que habiten els estanys de muntanya de les serralades del sud d’Europa (Alps i Pirineus). La nostra principal hipòtesi d’estudi és que en aquests estanys els verons també interactuen negativament amb els salmònids, com ja s’ha observat en les regions del nord d’Europa.

Mètodes bàsics

Zona d'estudi: Alps i Pirineus

Entre els anys 2012 i 2019 es van mostrejar els peixos de 43 estanys de muntanya, que de manera natural no haurien de tenir peixos, de la zona dels Alps i els Pirineus. Els salmònids es van mostrejar amb xarxes de malla múltiple i els ciprínids amb bàrbol. Tots els estanys mostrejats tenien la tipologia típica dels estanys de muntanya amb una extensió mitjana de 4.47 ha, una fondària mitjana de 15.3 m, coberts de gel entre 6 i 9 mesos l’any i situats a una alçada d’entre 1618 i 2747m. En tots ells la introducció de peixos s’havia prohibit com a mínim 4 anys abans d’iniciar el mostreig. Les captures es van expressar en captures per unitat d’esforç com a peixos capturats per m-2 i dia-1 (CPUE). En els casos en que es va mostrejar dues vegades en el mateix estany es va calcular la mitjana de la CPUE.

Resultats principals

En 30, dels 43 estanys mostrejats, només es van trobar salmònids i en 13 tots dos grups. D’aquests 13, en 11 casos es van trobar ciprínids coexistint amb la truita comuna i en cap cas coexistint amb la truita de rierol.

Els valors de CPUE tant de ciprínids com de salmònids son molt variables depenent de les característiques de l’estany, de l’espècie i de la presència d’altres espècies. Els ciprínids van presentar valors de CPUE amb una mitjana de 137±202, mentre pels salmònids aquest valor van ser de 0.41±0.68. Quan ciprínids i salmònids coincideixen només hi ha altes densitats d’un grup quan l’altre grup presenta una baixa densitat. Fins al punt que les densitats més altes de salmònids es troben en estanys sense ciprínids.

Imatge
Relació enstre salmonids i cyprinid CPUEs
Conclusions

Els resultats inicials mostren una interacció negativa entre ciprínids i salmònids. La depredació dels verons sobre els ous dels salmònids i la competència directa pels recursos afavoreix el reemplaçament de les poblacions de salmònids per ciprínids, en alguns casos fins a la desaparició d’aquestes. En sentit contrari, el fet que en presència de truita de rierol no hi hagi verons sembla indicar que els salmònids també poden excloure o controlar l’establiment de poblacions de verons.

En conclusió, aquest estudi confirma la hipòtesi de partida que alliberar verons té generalment unes conseqüències negatives per a les poblacions de salmònids tot i que calen més estudis per a conèixer la naturalesa d’aquesta interacció. Els resultats obtinguts, però, són suficients per donar suport a la idea que s’ha d’evitar la introducció de verons.