#4E91C6
Referència
Corina Basnou, Jorge Iguzquiza i Joan Pino (2016) Examining the role of landscape structure and dynamics in alien plant invasion from urban Mediterranean coastal habitats. Landscape and Urban Planning, 136 pp.156–164
doi:10.1016/j.landurbplan.2014.12.001
Fitxa elaborada per
La geografia i història del paisatge són peces clau en la lluita contra plantes invasores a la costa mediterrània
2016
Objectiu
Esbrinar quin paper juguen l'estructura del paisatge i els canvis recents d'ús del territori en l'èxit de les plantes forànies en invair les costes mediterrànies urbanitzades.
Mètodes bàsics
Àrea d’estudi: 151 km de costa de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
Ens hem centrat en quatre tipus d'hàbitat representatius de l'AMB (afloraments de roca, dunes de sorra, matollars i boscos) i n'hem seleccionat diferents mostres de tamanys variats i envoltades per paisatges diversos. Hem tingut en compte aspectes històrics i geogràfics, tant dels hàbitats seleccionats com dels seus voltants, i les dades es remunten a l'any 1956 fins al 2005.
Paral·lelament a la informació sobre els hàbitats, hem obtingut dades sobre la presència i l'abundància d'espècies de plantes invasores dins les àrees estudiades, entre els mesos de maig i juny de 2010. Per últim, pel que fa a les variables climàtiques, s'obtenen de l'Atlas Climàtic Digital de Catalunya amb un nivell de resolució de 180 m; nosaltres n'hem extret les mitjanes annuals de temperatura i precipitació.
Tot seguit, amb ajuda de models estadístics (models linears generals o GML, i l'Akaike Information Criterion of second order o AICc), hem analitzat possibles relacions entre tots aquests factors i l'abundància, riquesa i composició d'espècies de plantes invasores.
Resultats principals
Els resultats destaquen la importància del factor paisatge en les invasions biològiques en la costa mediterrània, que té un efecte diferent sobre el número d’espècies exòtiques que s’hi estableixen i sobre el tamany poblacional que assoleixen dins l’hàbitat invaït. El primer està relacionat amb la capacitat de colonització de les espècies, mentre que el segon és indicador del nivell de propagació de l’espècie. Clarament, l’evolució del paisatge influeix sobre ambdúes fases de les invasions, especialment en hàbitats amb un passat urbà.
Segons les nostres anàlisis, la quantitat d’espècies invasores que s’estableixen a les àrees costaneres de l’AMB augmenta quan el paisatge és més fragmentat, és a dir que els hàbitats disponibles per les plantes estan reduïts a illes més petites i perímetres més irregulars. L’èxit invasor de les plantes exòtiques és encara més conspicu com més superfície urbanitzada s’hagi construït des dels anys 50 al voltant dels hàbitats naturals.
D’altra banda, un cop una espècie s’hagi establert, apareixeran altres factors que afavoriran que es reprodueixi i prosperi millor. Principalment, aquests alicients són la forma dels perímetres disponibles, la temperatura i precipitacions, i els canvis produïts en el territori, particularment a les àrees cultivades i als hàbitats naturals. Per últim, el tipus d’hàbitat en particular, combinat amb les condicions ambientals, és el que finalment determina la composició d’espècies de la zona.
Conclusions
Les estratègies de gestió dins l'àmbit de les plantes invasores a la costa mediterrània haurien de tenir en compte dos factors del paisatge que exerceixen una influència diferent en les espècies exòtiques, segons es trobin en fase de colonització o de propagació. La forma i tamany dels hàbitats i dels seus voltants, així com els canvis produïts en el paisatge durant dècades anteriors, estan íntimament lligats a la invasibilitat dels ecosistemes, particularment en l'àrea metropolitana.
