Referència

Diversity and plasticity of vocalisations in an elusive and arboreal small mammal: the edible dormouse (Glis glis). Bioacoustics, 1–22.

Autors/es

Carme Bartrina, César Llanos-Guerrero, Núria Valls, Lídia Freixas,  Adrià López-Baucells

Fitxa elaborada per

La bioacústica del liró gris: una eina per al seu seguiment i conservació

Average: 1 (2 votes)
2024
Objectiu

Amb aquest estudi es pretenia avançar en la recerca de la bioacústica del liró gris (Glis glis) en vista a una aplicació directa per al seu seguiment i conservació. Per aquest motiu, els objectius específics del projecte van ser:

  1. Recopilar diferent tipus de vocalitzacions del liró gris al llarg de les diferents classes d’edat (de cries a adults), utilitzant una àmplia gamma de mètodes de gravació (en llibertat, dins i fora de caixes niu; mentre se'ls manipulava i en captivitat); 
  2. Descriure i caracteritzar acústicament les diferents vocalitzacions obtingudes; 
  3. Comparar la variabilitat acústica entre individus de diferent sexe, edat i condició (en llibertat i en captivitat), i 
  4. Proporcionar una biblioteca de referència de lliure accés per a futurs estudis.
Mètodes bàsics

L’estudi es va dur a terme en diferents punts del territori català:

  • Parc Natural del Montseny
  • Parc Natural del Montnegre i el Corredor
  • El Catllar (Vilallonga de Ter)
  • Vall d’Aran
  • Santa Maria de Merlès
  • Sant Joan de les Abadesses

El període d’estudi va ser entre els mesos de juny i novembre dels anys 2022 i 2023. Es van utilitzar dos tipus diferents de gravadores d'ultrasons: AudioMoth (Open Acoustic Devices) i Song Meter Mini Bat (Wildlife Acoustics). Aquests models es van seleccionar perquè permeten enregistrar tant sons audibles com ultrasons, garantint la captació de totes les freqüències emeses per l’espècie.

Mètodes de gravació

Es van utilitzar quatre mètodes diferents per enregistrar les vocalitzacions del liró gris:

  1. Col·locació d’AudioMoths a prop (~1-5 m) de les caixes niu ocupades, dins les estacions de mostreig del Projecte Liró (www.lirons.org). A més, es van realitzar onze transsectes nocturns al Parc Natural del Montseny (entre les 22:30 i les 00:30), període en què l’espècie és més activa i tendeix a vocalitzar.
  2. Instal·lació d’AudioMoths a l’interior de les caixes niu amb cries (és a dir, cries amb la femella adulta). Aquestes gravacions es van realitzar durant 24 hores per obtenir vocalitzacions de les cries en llibertat, sense influència humana.
  3. Gravacions directes durant la manipulació d’individus en el treball de camp del Projecte Liró, utilitzant AudioMoth per enregistrar vocalitzacions específiques durant la manipulació.
  4. Gravacions en captivitat al Centre de Recuperació de Fauna Camadoca (ADEFFA), on es trobaven vuit adults en captivitat (quatre mascles i quatre femelles en gàbies separades). Es van utilitzar detectors Song Meter Mini Bat i, durant un mes, un mascle i una femella van ser separats individualment per avaluar la influència de l’entorn social en les seves vocalitzacions.

Un cop recopilades totes les gravacions, es van seleccionar aleatòriament 20 seqüències de cada tipus de vocalització per sexe i condició (captivitat/llibertat). Es van analitzar cinc vocalitzacions per seqüència, resultant un total de 100 vocalitzacions analitzades per cada sexe i condició, excepte pels crits de defensa en captivitat, dels quals només es van analitzar 25 vocalitzacions.

Per a cada vocalització es va fer:

  • Inspecció visual dels sonogrames.
  • Mesura de vuit variables acústiques: freqüència màxima, mínima, pic de freqüència, duració, interval entre vocalitzacions, nombre total d’harmònics i posició de l’harmònic més fort.
Resultats principals
  • Es van identificar cinc tipus de vocalitzacions: tres en adults (chirp, crit de defensa i blow) i dos en cries (crits amb i sense manipulació). Algunes van ser detectades tant en llibertat com en captivitat, mentre que altres només en una de les dues condicions.
  • El chirp va ser la vocalització més freqüent.
  • Es van trobar diferències significatives en la durada del chirp entre individus en llibertat i en captivitat, sent més llargs en llibertat, la qual cosa suggereix una possible plasticitat en els crits del liró gris.
  • No es van trobar diferències significatives entre mascles i femelles en captivitat, però es va observar que els individus en grup vocalitzaven més que els aïllats, suggerint que el chirp podria tenir una funció social (tot i que es requereixen més estudis per confirmar-ho).
  • Es van trobar diferències significatives entre adults i cries en llibertat, demostrant per primera vegada que les cries de liró gris poden produir vocalitzacions ultrasòniques, com altres petits mamífers.
  • El chirp dels adults i els crits de les cries presentaven característiques estructurals similars, suggerint que podrien ser la mateixa vocalització en una fase inicial de l’ontogènia.

Com a resultat de l’estudi, s’ha posat a disposició del públic una biblioteca oberta de vocalitzacions de referència, amb cinc seqüències netes d’alta qualitat per a cada tipus de crit (35 gravacions en total). Aquest material està disponible a Zenodo (https://doi.org/10.5281/zenodo.10997239) i a la web del Projecte Liró (www.lirons.org). A més, totes les gravacions obtingudes durant l’estudi es poden sol·licitar als autors.

Conclusions

Aquest estudi subratlla la necessitat de continuar investigant la comunicació acústica del liró gris, especialment per aprofundir en el coneixement del seu repertori vocal i les seves funcions. Per aconseguir-ho, és essencial realitzar estudis en diversos contextos socials, tant en condicions naturals com en captivitat.

A més, és imprescindible dur a terme recerques col·laboratives arreu d’Europa per avaluar la plasticitat acústica de l’espècie. La creació d’una biblioteca vocal oberta i accessible representa un avenç significatiu en l’estudi bioacústic del liró gris i una nova manera d’impulsar la ciència col·laborativa transfronterera.

En conjunt, aquesta recerca ens apropa un pas més al desenvolupament d’un algorisme automàtic capaç de reconèixer les vocalitzacions del liró gris i, amb això, un mètode de detecció automàtica de l’espècie.