#abcc9a
Referència
Giner-Pablo, G. & Torres-Orriols, N. (2021). Manual d’interpretació, conservació, restauració i creació d’hàbitats aquàtics i terrestres per a l’herpetofauna. Ed. Societat Catalana d’Herpetologia, 170p.
Fitxa elaborada per
Guia completa per restaurar els hàbitats d’amfibis i rèptils de Catalunya
2021
Objectiu
Aquest manual té com a objectiu proporcionar directrius per a la conservació, restauració i creació d’hàbitats per a l’herpetofauna. El document ofereix informació detallada sobre els hàbitats naturals de l’herpetofauna, posant especial èmfasi en la creació de basses i en els hotspots de biodiversitat que són, crucials per a la supervivència d’amfibis i rèptils.
A més, s’aborden les amenaces que afecten tant a les espècies com als hàbitats, detallant les pressions ambientals i humanes que poden comprometre la biodiversitat herpetològica. Gran part del manual està dedicat a les tècniques per crear i restaurar hàbitats des de zero, així com a la millora dels hàbitats ja existents, incloent la construcció de basses i altres refugis naturals, utilitzant tècniques que minimitzen l’impacte ambiental i afavoreixen la sostenibilitat a llarg termini.
Mètodes bàsics
Els mètodes descrits en aquest manual inclouen tècniques pràctiques per a la creació i restauració d’hàbitats aquàtics i terrestres específicament dissenyats per a l’herpetofauna. Aquestes tècniques inclouen:
- Construcció de basses i refugis: Disseny i construcció de basses i altres estructures aquàtiques que permetin l’acumulació d’aigua, facilitant la reproducció i supervivència d’amfibis.
- Millora de l’hàbitat existent: Tècniques per millorar hàbitats ja existents, incloent-hi l’eliminació d’espècies invasores, la neteja de basses, i l’optimització de les condicions per afavorir l'herpetofauna local.
- Revegetació amb espècies natives: Selecció i plantació de vegetació aquàtica i terrestre per restaurar els hàbitats originals i afavorir la biodiversitat local. Les espècies seleccionades han de ser autòctones i resistents a les condicions locals.
- Gestió i manteniment a llarg termini: Propostes de seguiment i gestió continuada de les àrees restaurades, incloent-hi la vigilància de la qualitat de l’aigua i les actuacions preventives per protegir els hàbitats.
Resultats principals
Els resultats esperats d’aquest manual inclouen una millora substancial en la conservació i la qualitat dels hàbitats per a l’herpetofauna, amb una sèrie d'impactes positius per a la biodiversitat local. Entre els principals resultats, s'espera:
- Recuperació de la biodiversitat: Augment de les poblacions d'amfibis i rèptils en les àrees restaurades, especialment espècies amenaçades que depenen de zones aquàtiques per la seva reproducció i desenvolupament.
- Creació d’hàbitats funcionals: Disseny i creació d’espais aquàtics i terrestres capaços de mantenir-se de manera autosuficient a llarg termini, garantint refugis per a les espècies herpetològiques.
- Millora de la connectivitat ecològica: A través de la creació de nous hàbitats i la millora dels existents, es fomenta la connectivitat entre diferents zones naturals, facilitant la mobilitat i dispersió de les espècies.
- Sostenibilitat a llarg termini: Els hàbitats creats seran més resistents a les pressions ambientals i canvis climàtics, assegurant la seva durabilitat en el temps i afavorint la continuïtat de les poblacions d'herpetofauna.
- Formació i sensibilització global: La implementació de les tècniques descrites al manual ajudarà a formar gestors, tècnics i comunitats locals no només en la creació d'hàbitats, sinó també en aspectes com la gestió dels hàbitats existents, la preservació dels recursos naturals i l'adaptació a noves condicions ambientals. Això contribuirà a crear una major consciència sobre la importància de la conservació de l’herpetofauna i la sostenibilitat a llarg termini dels ecosistemes naturals.
Conclusions
Aquest manual és una eina útil per als professionals de la conservació que necessiten criteris clars i aplicables per restaurar, crear i gestionar hàbitats per a l’herpetofauna. Proporciona mètodes concrets per afavorir espècies sensibles, millorar la qualitat dels ecosistemes i reforçar la connectivitat ecològica. També incorpora criteris de sostenibilitat i resiliència, imprescindibles davant dels reptes ambientals actuals. A més, fomenta la capacitació tècnica i la implicació dels actors locals, amb l’objectiu de consolidar una gestió eficient i a llarg termini dels espais naturals.
