#abcc9a
Referència
Matías, L., González-Díaz, P., Quero, J.L., Camarero, J.J., Lloret, F., Jump, A.S. (2016). Role of geographical provenance on the response of silver fir seedlings to experimental warming and drought. Tree Physiology. DOI:10.1093/treephys/tpw049
Fitxa elaborada per
Els gens i l'edat dels avets pirineics són clau en la resposta al canvi climàtic
2016
Objectiu
Comparar l'adaptació de les avetoses a les pertorbacions de les zones oriental i occidental del Pirineu.
Mètodes bàsics
Proves de gener a juny de 2014 a Stirling, Regne Unit amb llavors d'avet comú (Abies alba) d'una tretzena de poblacions naturals del nord-est d'Espanya i sud-est de França. Es van recollir intencionadament mostres de la zona est (oriental) i la oest (occidental) de la muntanya.
Resultats principals
La riquesa genètica de les avetoses del Pirineu és superior a la zona oriental, ja que aquests arbres es van estendre des del Mediterrani cap al Cantàbric. Per tant, a l’est aquests arbres han pogut desenvolupar un rang de respostes als canvis ambientals superior que als de l’oest. Aquesta major riquesa genètica, doncs, permet pensar que en un escenari on les temperatures i la sequera augmentin, els avetars del Pirineu oriental seran més resistents.
Conclusions
Una major riquesa genètica pot ajudar els avets a resistir millor el canvi climàtic. Els investigadors de l’estudi afirmen que cal tenir en compte aquest fet a l’hora de fer possibles replantacions d’avets, ja que s’haurien de fer a partir de poblacions pirinenques orientals que n’assegurin l’èxit. Tanmateix, el més important, com apunten, és mantenir el màxim nombre de poblacions viables al llarg de tot el Pirineu.
