#d0b392
Referència
Carrillo, E., Ninot Sugrañes, J. M., Pérez-Haase, A., Carreras, J., & Ferré, A. (2023). Caracterización geobotánica de los bosques turbosos en el Pirineo central. Acta Botanica Malacitana, 48, 31–47. https://doi.org/10.24310/abm.v48i.16814
Fitxa elaborada per
Els boscos torbosos dels Pirineus són un hàbitat rar, divers i d’elevat interès ecològic
2023
Objectiu
Mostrar l’interès ecològic, paisatgístic i de conservació dels boscos torbosos als Pirineus.
Mètodes bàsics
Àrea d’estudi: Pirineus centro-orientals (des de Benasc fins Andorra i la Cerdanya), als estatges montà i subalpí, en fondalades i parts baixes de vessant proclius a la formació de torberes. Aquests boscos es presenten com claps singulars dins el mosaic forestal pirinenc, caracteritzats per sòls permanentment saturats d’aigua i una coberta arbòria poc densa. La presència d’aigua persistent dificulta el creixement vigorós dels arbres, però afavoreix el desenvolupament de molses del gènere Sphagnum, que hi són abundants o fins i tot dominants. Sovint, aquests bosquets es troben en contacte directe amb zones de mollera oberta, formant transicions naturals entre hàbitats forestals i no forestals.
Al llarg de diferents projectes d’anàlisi i cartografia de la vegetació, s’han recopilat nombroses dades sobre aquests boscos, incloent inventaris fitosociològics representatius, per tal de caracteritzar-los des del punt de vista de la seva composició en espècies i estructura, així com de la seva extensió i distribució. Això és bàsic pel fet que aquests boscos constitueixen un Hàbitat d’Interès Comunitari (HIC 91D0*) poc documentat fins ara.
Resultats principals
Diversitat de comunitats
Hem distingit tres tipus de comunitats diferents, descrites i caracteritzades de nou.
- Bedollar torbós (Blechno spicanti–Betuletum pubescentis):
Localitzat a la part alta de l’estatge montà (entre 1400 i 1680 m s.m.), en vessants suaus amb sòls saturats d’aigua. Està format per Betula pubescens i B. pendula, amb un sotabosc dominat per herbes de jonqueres i feners (Molinia caerulea, Carex echinata, Caltha palustris) i per molses Sphagnum de mida considerable (S. denticulatum, S. squarrosum). Aquesta comunitat és molt escassa, i només s’ha detectat en petites localitats d’Andorra i del Pallars Sobirà oriental. - Pineda torbosa típica (Sphagno capillifolii–Pinetum uncinatae):
És la comunitat més freqüent entre les detectades. Apareix a l’estatge subalpí (1800–2230 m s.m.) en fondals o petits plans amb sòls torbosos. Es tracta de claps forestals poc densos, amb Pinus uncinata de port malformat però sovint longeus, i amb abundant regeneració. El sotabosc presenta una combinació d’espècies típiques de mollera acidòfila (Carex nigra, Viola palustris, C. echinata), esfagnes menys hidròfiles com Sphagnum capillifolium (que forma bonys elevats) i diversos subarbusts ericacis com Calluna vulgaris, Vaccinium myrtillus i V. uliginosum. - Pineda torbosa hidròfila (Sphagno papillosi–Pinetum uncinatae):
Molt menys comuna, aquesta associació apareix en pendents suaus o marges de petits barrancs amb sòls més humits. El sotabosc es compon de plantes herbàcies d’ambient molt humit com Caltha palustris, Deschampsia cespitosa i Sphagnum papillosum.
Interès ecològic i de conservació:
L’interès ecològic i de conservació dels boscos torbosos és compartit amb el de les molleres d’alta muntanya. Es tracta d’ecosistemes escassos i fràgils, amenaçats per l’ús agropecuari de la muntanya (principalment per la sobrepastura que es dóna en alguns indrets), pel canvi climàtic i per la seva pròpia raresa i fragmentació.
Tots aquest boscos constitueixen associacions vegetals testimonials, que ocupen àrees ben reduïdes i que són d’elevat interès biogeogràfic ja que es tracta d’hàbitats relictes. Formen part de l’hàbitat d’interès comunitari 91D0, que és prioritari. Més en concret, les pinedes torboses corresponen a l’hàbitat CORINE 44.A3, i el bedollar torbós correspon a l’hàbitat CORINE 44.A12, que es troba inclòs a la llista vermella d’hàbitats de la Unió Europea. En aquests boscos s’hi troben gairebé en exclusiva espècies protegides catalogades com a vulnerables o amenaçades, principalment del gènere Sphagnum (S. squarrosum, S. fallax, S. divinum, etc.), i en algun cas la composta Willemetia stipitata o l’ericàcia Vaccinium vitis-idaea, raríssimes a Catalunya.
Conclusions
Els boscos torbosos dels Pirineus són una peça singular dins del mosaic d’ecosistemes d’alta muntanya. La seva raresa, fragmentació i localització en el límit meridional de la seva distribució els converteixen en comunitats relíctiques d’elevat interès ecològic i biogeogràfic.
A més de la seva funció paisatgística i biodiversitat associada, inclouen diferents espècies de plantes protegides, principalment molses del gènere Sphagnum, i formen part d’un Hàbitat d’Interès Comunitari prioritari, pel seu interès biogeogràfic i ecològic. Aquesta singularitat exigeix una millor documentació, seguiment i inclusió en les estratègies de conservació, especialment en un context de pressions ambientals creixents.
