El tancament dels hàbitats afecta negativament les comunitats de papallones i pot causar extincions locals

Desenvolupar un indicador que demostri els canvis que pateixen les comunitats de papallones diürnes a causa del procés d’emmatament dels hàbitats.

Mètodes bàsics

Àrea d'estudi: Catalunya, Andorra i Menorca. Dins d'aquest territori, s'han analitzat dades a llarg termini dels canvis ocorreguts en 54 comunitats de papallones diürnes en relació amb els canvis que han experimentat les comunitats vegetals.

Aquest estudi es basa en les dades de seguiment de la iniciativa de participació ciutadana Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS) recollides entre 1994 i 2017. Primerament s'ha desenvolupat un índex de preferència de 147 espècies de papallones diürnes al llarg d’un gradient des d’hàbitats tancats a hàbitats completament oberts. Per a l'elaboració d'aquest índex s'han utilitzat dades de les densitats poblacionals de les papallones en 19 classes d'hàbitats presents a les localitats on s'efectuen els censos d'aquests insectes.

Per a un total de 54 estacions de mostreig amb més de 10 anys de seguiment s’han estudiat els canvis produïts a nivell local, tant de la comunitat de papallones diürnes com de la comunitat vegetal, estimant el grau d’emmatament (expansió de les comunitats arbustives) en cadascuna de les localitats al llarg del temps i relacionant-lo amb els canvis que han sofert les poblacions de papallones.

Així mateix, s'han identificat els episodis d'extincions locals de les espècies de papallones en aquestes localitats i s'ha analitzat si el risc d'extinció es relaciona amb les seves preferències per ambients oberts o tancats.

Resultats principals

L’enorme majoria de les espècies de papallones diürnes del nostre territori s’associen estretament amb ambients de tipus obert. Un 91% de les 147 espècies es troben a l’eix positiu de l’indicador, que indica aquesta preferència pels espais oberts.

Durant les dues dècades, un 76% de les localitats estudiades han patit un procés de tancament de l’hàbitat, lligat a fenòmens d'abandonament. En paral·lel a aquest canvi dels hàbitats, un 72% de les comunitats de papallones han experimentat un canvi en la composició que comporta una progressiva dominància per espècies amb preferència per ambients tancats.

S’ha observat com la tendència de les espècies a nivell local depèn de la pròpia preferència per ambients oberts o tancats de l’espècie i de l'evolució que segueix l'hàbitat. D’altra banda, s’ha comprovat com les espècies que han sofert extincions locals a la xarxa CBMS tenen una major preferència per ambients més oberts que les que no han patit aquestes extincions. En total s’han constatat un total de 126 esdeveniments d’extinció local, la qual cosa correspon a un 4.53% de les poblacions estudiades.

Conclusions

Les poblacions de papallones diürnes responen ràpidament als canvis paisatgístics que, en el nostre territori, estan dominats actualment pel fenomen de l'emmatament. La forta associació de la gran majoria d'espècies per ambients oberts es tradueix en una regressió de moltes poblacions i, per tant, el tancament dels hàbitats comporta una pèrdua greu de biodiversitat d'aquest grup d'insectes. L’indicador desenvolupat pot servir com a eina per a gestors locals per estudiar les tendències de la biodiversitat a partir de les dades d'un grup bioindicador. També pot servir per proposar actuacions de recuperació de gestió tradicional i no intensiva que afavoreixi els mosaics d’hàbitats amb presència d'espais oberts.